Actualitzat a 31/12/2014

S’aprova el Pla director urbanístic del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, després que diverses sentències judicials obliguessin a tramitar-lo de nou. El Parc de l’Alba, on ja opera el Sincrotó, ha de convertir-se en una centralitat urbana de caràcter metropolità amb 1,5 milions de metres quadrats d’activitat econòmica, 4.600 habitatges i prop de 200 hectàrees de zona verda. Els comerciants i l’oposició critiquen la reserva de 12 hectàrees per a sòl comercial que podrien acollir un gran centre comercial per bé que l’Ajuntament proposa regular-ne els usos permesos.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2007, 2010

El Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès), també conegut com a Centre Direccional, està situat a la plana del castell de Sant Marçal, al costat de la B-30, entre el Parc Tecnològic del Vallès, la serra de Collserola, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès.

L’origen d’aquest polígon d’activitats econòmiques se situa en el Pla General Metropolità (PGM) de 1976. Concebia aquest sector –on convivien activitats agrícoles, activitats extractives, abocadors i algunes masies- com un enclavament estratègic per a la localització d’activitats terciàries, especialment de caire administratiu, cultural i de serveis, així com usos residencials. El polígon tenia unes 340 hectàrees i havia d’acollir 1.900.000 m2 de sostre total, del qual el 70% de tipus productiu, el 24% residencial i el 6% comercial. Pel que fa a les zones lliures, es plantejava acumular-les al sector oest per connectar Collserola i la plana del Vallès. Els habitatges, en canvi, es concentraven al nord del Parc Tecnològic del Vallès, just a tocar del nucli de Cerdanyola. Es preveia una connexió viària directa amb Barcelona a través del TÚNEL D’HORTA, per sota de la serra de Collserola.

L’any 1986 es va implantar l’Àrea Tecnològica del Vallès a la part del Centre Direccional més propera al nucli urbà de Cerdanyola. Es tracta d’un equipament orientat a nous projectes empresarials amb contingut tecnològic i que, el 2014, ja disposava de 170 empreses del sector tecnològic, industrial, TIC, biotecnològic i ambiental.

L’any 2001 es va constituir el Consorci urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès a partir d’un conveni entre l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Incasòl amb l’objectiu d’iniciar la tramitació del sector.

Una llarga tramitació
Després de modificar el PGM, l’any 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla parcial del Centre Direccional. Es preveien 75 hectàrees per a activitats productives –que formarien el Parc de la Ciència i la Tecnologia-, 34 hectàrees per a usos residencials (5.100 habitatges) i 140 hectàrees de zones verdes.

Les queixes d’alguns grups municipals i entitats ecologistes i el canvi de govern de la Generalitat van provocar la reformulació del projecte i l’any 2005 la CTUB aprovava un nou Pla parcial després de modificar el PGM. Es passava de 5.100 habitatges a 3.300 (dels quals 1.200 serien de protecció oficial) i s’incrementaven les zones verdes fins a les 170 hectàrees amb l’objectiu de potenciar la Via Verda del Vallès (un espai de connexió ecològica entre els espais naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i amb la plana del Vallès). Així mateix es milloraven les connexions viàries amb la UAB a través d’un nou pont per sobre la B-30. Es mantenia la reserva pel túnel d’Horta, per bé que aquest podria ser ferroviari com reclamava l’Ajuntament i no pas viari.

El 2007 es van iniciar les tasques d’urbanització de l’espai a partir del desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat del Vallès i la construcció d’un nou vial, anomenat avinguda de la Ciència, que connectava aquesta carretera amb la B-30 i l’autopista AP-7. D’altra banda, aquell mateix any es va trobar un abocador de residus, a la zona de Can Planas, situat al nord-oest del Parc Tecnològic del Vallès. L’abocador contenia residus orgànics i inerts i també materials tòxics, i ocupava una extensió d’11,9 ha, amb una profunditat equivalent a cinc pisos. Entitats i veïns de Cerdanyola del Vallès van demanar que es dugués a terme un estudi integral sobre l’impacte ambiental d’aquest abocador i dels efectes que podien ocasionar sobre la salut de les persones. Per la seva part, l’INCASÒL, propietari dels terrenys, va signar un conveni amb el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, perquè aquest estudiés la rehabilitació dels terrenys.

El 2008 es va aprovar una tercera modificació del PGM i del Pla parcial que va incrementar lleugerament la densitat d’habitatges i va reduir la dimensió de l’habitatge protegit amb l’objectiu d’ajustar-lo a la demanda social.

Del Centre Direccional al Parc de l’Alba
El 2009 el Centre Direccional es va rebatejar amb el nom de Parc de l‘Alba, que feia referència al sincrotró que s’hi estava construint. Un sincrotró és un tipus particular d’accelerador de partícules circular, que s’utilitza per a la investigació en física de partícules, també anomenada física d’altes energies per les col•lisions d’altíssima energia entre partícules subatòmiques. Es tracta, doncs, d’una espècie de microscopi a través del qual els científics investiguen sobre l’estructura bàsica de l’Univers. El sincrotró Alba és el primer laboratori d’aquest tipus de llum que hi ha al sud d’Europa i que, al llarg dels pròxims trenta anys, ha d’esdevenir un impulsor de la recerca i investigació científica a tot l’Estat espanyol. El sincrotró es va inaugurar el 2010 per bé que no va entrar en funcionament fins el 2012.

A principis de 2010 van culminar les obres de la primera fase d’urbanització del Parc de l’Alba que comprenia els carrers i espais més representatius del futur Parc de la Ciència i la Tecnologia, com l’avinguda de la Ciència, que uneix la UAB amb el Sincrotró, o la renovada carretera BP-1413 entre Cerdanyola i Sant Cugat. El mateix any l’Incasòl va començar a comercialitzar les parcel•les del Parc de l’Alba de la primera fase, que tenien una superfície que va dels 8.000 als 13.000 m2 de sostre i estaven destinades a empreses del sector tecnològic i científic. La crisi econòmica, però, va dificultar la venda de les parcel•les.

D’altra banda, després que un any abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagués anul•lat el planejament del sector, l’abril de 2011 el Tribunal Suprem va emetre una sentència que feia delimitar novament l’àmbit i incorporar els sòls qualificats de sistemes generals situats al sud del sector, d’acord amb les previsions del PGM de 1976.

S’aprova inicialment la nova ordenació
El juliol de 2013 la Comissió d’Urbanisme va aprovar inicialment el Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional-Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès que, com a novetat, incrementava el nombre d’habitatges des dels 3.300 als 4.714 i concentrava bona part dels usos comercials en una parcel•la de 12 hectàrees situades al nord-est del sector. La Confederació del Comerç de Catalunya va lamentar aquest últim aspecte ja que interpretava que, en aquesta parcel•la, s’hi podria construir un gran centre comercial de prop de 200.000 metres quadrats. En aquest cas es tractaria del centre comercial més gran de Catalunya, equivalent a quatre vegades el centre de la Maquinista (a Sant Andreu, Barcelona).

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va matisar aquesta visió i va subratllar que no necessàriament tota la superfície comercial de la parcel•la hauria d’estar destinada a un sol centre. De fet, en les seves al•legacions, l’equip de govern, format pel PSC, ICV i CiU, reclamava que fos un Pla de millora urbana qui ordenés aquesta parcel•la de 12 hectàrees i en fixés els usos i activitats permeses. Així mateix l’Ajuntament demanava l’eliminació de la clàusula que fixava que un mínim del 50% dels usos d’aquest sector haurien de ser comercials. Altres al•legacions presentades per l’ens local proposaven l’ajustament de límits del polígon, la reducció de la densitat d’habitatges al sector de Can Costa, la limitació de l’ús industrial i la substitució de la reserva del túnel viari d’Horta pel túnel ferroviari.

L’oposició municipal -formada per Compromís per Cerdanyola, ERC, i el Partit Popular- s’oposava al Pla director fins que no quedés resolta la contaminació de l’abocador de Can Planas ja que, en aquestes condicions, no jutjaven adient la implantació d’habitatges al seu costat. Compromís per Cerdanyola i ERC consideraven, a més, excessives les reserves en habitatges i en sòl comercial mentre el PP demanava més informació sobre el possible complex comercial.

D’altra banda, la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors va assegurar que impugnaria el Pla director si no es declarava l’àrea de l’abocador de Can Planas com a sòl contaminat. Considerava insuficient la mesura proposada pel Govern de la Generalitat basada en realitzar un estudi hidrogeològic, fer uns dipòsits de lixiviats i construir uns pous de bombeig per evitar l’entrada d’aigua. La Plataforma apostava per mesures més dràstiques que tinguessin en compte el “contingut tòxic i cancerigen” de l’abocador com l’extracció o el segellat.

Nova proposta
El març de 2014 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Carme Carmona, i el director de l’Incasòl, Damià Calvet, van presentar el Pla director urbanístic del Centre Direccional-Parc de l’Alba. El nou document incorporava la resolució de les al•legacions per bé que encara no havia estat aprovat provisionalment.

Santi Vila va assegurar que l’objectiu del Parc de l’Aba era crear una nova centralitat urbana de caràcter metropolità i d’interès estratègic que permetés captar inversions, dinamitzar l’economia i generar ocupació. Es preveia que el procés d’urbanització creés 12.000 llocs de treball i que, un cop consolidat, les activitats en generessin 20.000 més.

El projecte final incorporava 408 hectàrees, dividides en dos sectors: Parc de l’Alba (340 hectàrees) i Sector Costa (68 hectàrees). D’aquestes, 200 ha serien d’espais lliures i 24 ha d’equipaments. El sostre d’activitat econòmica seria d’1.523.633 metres quadrats, en una àrea que es denominaria com a Parc de la Ciència i la Tecnologia i que aprofitaria la proximitat amb la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès i Esadecreapolis.

Un 7,11% del sostre d’activitat econòmica seria de tipus comercial. Això, sumat a la limitació del 50% dels usos comercials a la parcel•la de 12 hectàrees, faria que la superfície comercial en aquest sector es limités a 131.341 metres quadrats que es vendrien en diverses parcel•les.

Els habitatges, per la seva banda, quedaven fixats en 4.634, 80 menys que en l’aprovació inicial. D’aquests, 2.923 serien de lliure mercat i 1.711 de protecció. Es pretenia que cobrissin el 25% de les necessitats d’habitatge dels municipis de l’entorn (Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet i Montcada) per a la propera dècada.

Entre el mes de març i el mes d’abril de 2014 el Pla director fou aprovat provisionalment i definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya i el conseller de Territori i Sostenibilitat. Tanmateix, la crisi econòmica feia difícil augurar en quin ritme es desenvoluparia el sostre d’activitat econòmica i habitatge projectat.

Més informació
www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_principal/nova_cerdanyola/Parc_de_lalba/Parc_de_l_alba.html
www.parcdelalba.cat
www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.413925b911d9792f58783210b0c0e1a0/?vgnextoid=fc04e17537504210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fc04e17537504210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default