Actualitzat a 31/12/2012

El polígon de Sant Pau de Riu-sec de Sabadell, inicialment projectat per retornar el caràcter industrial i productiu de la ciutat, es consolida com a pol comercial metropolità especialitzat en el sector de la llar gràcies a les bones comunicacions i la presència d’Ikea, que obre les portes el desembre de 2012. Els comerciants del centre urbà temen que el nou polígon desplaci els clients cap a la perifèria mentre l’Ajuntament de Sabadell destaca els llocs de treball que es crearan. Entretant continua el debat sobre el trasllat de l’àrea d’oci nocturn de la Zona Hermètica a Sant Pau del Riu-sec.

Antecedents 2008

Sabadell (207.721 habitants el 2011) és un municipi del Vallès Occidental amb una economia que, durant el segle XIX i bona part del XX, ha estat vinculada a la indústria tèxtil. A partir dels ays 70 del segle XX la crisi del tèxtil va donar pas a una terciarització de l’economia a la qual van contribuir operacions urbanístiques com l’Eix Macià (comerç i oficines) o la Zona Hermètica (oci nocturn).

El Pla General d’Ordenació Urbana de Sabadell (PGOU), aprovat el 2000, volia revertir, en part, aquesta situació i apostava per la creació de polígons industrials en diferents àmbits de la ciutat: Sant Pau de Riu-sec, Can Roqueta, l’AERÒDROM DE SABADELL, CAN GAMBÚS i l’entorn del riu Ripoll. El sector de Sant Pau de Riu-sec seria el més extens de tots i aprofitaria la bona comunicació de l’àmbit, al costat de la C-58 (connectat amb la sortida Sabadell Sud) i a dos quilòmetres de l’autopista B-30.

L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, assegurava que el polígon de Sant Pau de Riu-sec formava part d’una estratègia per retornar el caràcter industrial i productiu de la ciutat. Bustos contraposava aquest model a l’aposta pel sector serveis que, en la seva opinió, havia fet el govern encapçalat per Antoni Farrés (ICV) entre el 1979 i el 1999. Es volia aprofitar la localització estratègica del polígon per assolir sinèrgies entre la indústria aeronàutica (l’aeròdrom de Sabadell), la investigació universitària (la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB) i el teixit industrial de Sabadell i impulsar, així, activitats d’alt valor afegit. En canvi es volia evitar la presència de fàbriques contaminants i activitats logístiques i per això es preveia una parcel•lació en petites unitats.

L’any 2007, després d’una modificació puntual del PGOU, es va aprovar el Pla parcial urbanístic de Sant Pau de Riu-sec. Ocupa 155 hectàrees, a banda i banda de la C-58, situades entre l’aeròdrom de Sabadell, la UAB i els termes municipals de Badia del Vallès i Sant Quirze del Vallès. En aquells moments era un espai format majoritàriament per camps agrícoles i erms però on també es localitzava l’estació depuradora d’aigües residuals del riu Sec, un conjunt d’horts als marges del riu que s’establiren de manera il•legal en el seu temps, l’ermita de Sant Pau de Riu-sec i alguna masia.

Les 155 hectàrees de superfície es distribuïen, segons el pla parcial, en 35 hectàrees per a ús industrial, 10 hectàrees a ús terciari, 29 com a equipaments públics i privats (incloent la depuradora), 59 com a espais lliures (una part dels quals com a parc fluvial al llarg del riu Sec) i 23 com a sistema viari i ferroviari.

A nivell de mobilitat es preveia la millora de l’accés a Sant Pau de Riu-sec des de la C-58 a través d’una calçada lateral i una gran rotonda a la sortida de Sabadell Sud i es reservava un espai per a la futura prolongació del VIAL INTERPOLAR, que ha d’unir Sant Cugat i Sabadell en paral•lel a la B-30. Pel que fa al transport públic es contemplava la construcció d’un baixador de la línia S2 del METRO DEL VALLÈS i una línia regular d’autobusos.

El polígon de Sant Pau de Riu-sec volia resoldre, a més, la problemàtica de la ZONA HERMÈTICA, una àrea d’oci nocturn situada al barri de Gràcia de Sabadell on es concentren 28 bars musicals i discoteques i s’hi congreguen milers de persones cada cap de setmana. Des que es va inaugurar, als anys 90, els veïns denunciaven les molèsties provocades pels clients d’aquests locals a causa del soroll, les baralles i la brutícia. Davant d’aquesta situació el Pla parcial de Sant Pau de Riu-sec contemplava el trasllat futur dels bars i discoteques a aquesta zona aprofitant que, a diferència de la ubicació actual, no hi ha cap zona residencial a prop. En concret el Pla parcial preveia situar-los en una illa de 4,3 hectàrees de sòl industrial ubicada al nord de la depuradora. Segons la normativa, tot i que l’ús principal era l’industrial i el comercial s’hi admetien altres usos, entre ells el recreatiu, però sense superar el 30% de la superfície de l’illa.

El promotor del polígon d’activitats econòmiques de Sant Pau de Riu-sec és l’empresa immobiliària Vantoureix S.L., formada per Telisa S.L (55% del capital), Sòl Bages (10%) i Provasa (35%). Aquesta darrera és l’empresa promotora de l’extinta Caixa de Sabadell, ara propietat del BBVA. Vantoureix va rebatejar el polígon com a Sabadell Parc Empresarial. La inversió pel seu desenvolupament complet era de 250 milions d’euros.

L’any 2008, un cop aprovat el projecte de reparcel•lació, es van iniciar les obres d’urbanització de Sant Pau del Riu-sec, per bé que la crisi econòmica iniciada aquell mateix any va dificultar la comercialització de les parcel•les.

Ikea a Sant Pau de Riu-sec
La multinacional sueca Ikea, dedicada a la venda de mobles, va enunciar el juny de 2009 que instal•laria el seu tercer establiment a Catalunya (actualment en disposa a Badalona i a l’Hospitalet de Llobregat) a Sant Pau de Riu-sec. D’aquesta manera es convertia en la primera empresa a confirmar la seva presència al polígon. Inicialment Ikea preveia obrir aquest tercer establiment a Sant Cugat del Vallès, amb 30.000 metres quadrats, però ho va descartar, segons la companyia, a causa de l’endarreriment en el desenvolupament del projecte.

Els terrenys d’Ikea se situen a l’extrem sud del sector, al límit amb Badia del Vallès, i ocupen uns 36.000 metres quadrats qualificats com a sòl industrial però on també s’admet l’ús comercial. La multinacional preveia una inversió de 60 milions d’euros i la creació d’uns 400 llocs de treball. D’aquesta manera l’establiment es convertiria en el segon més gran d’Europa, només superat per la seu central situada a Suècia.

Per tal d’evitar que l’ús comercial acabés ocupant la major part del polígon de Sant Pau de Riu-sec l’Ajuntament de Sabadell va modificar, el setembre de 2009, els usos previstos en el sòl industrial. D’aquesta manera, de les 35 hectàrees qualificades com a sòl industrial, en 27,8 només s’hi admetia com a ús principal la indústria, les oficines i els hotels i no es permetia l’ús comercial. En canvi les 7,2 hectàrees restants –que se situaven al sud del sector i la meitat de les quals serien ocupades per Ikea- passaven a tenir ús comercial.

L’agost de 2010 la Direcció General de Comerç de la Generalitat va atorgar la llicència comercial a Ikea per a l’obertura de la botiga a Sabadell. Finalment la superfície de venda seria de 23.567 metres quadrats distribuïts en dues plantes i disposaria d’un aparcament cobert de 2.014 places. Segons la Generalitat l’establiment s’adequava a la LLEI D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS ja que els comerços singulars –entre aquests els relacionats amb la venda de mobiliari- superior als 2.500 m2 poden ubicar-se fora de la Trama Urbana Consolidada. Així mateix respectava el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials de Catalunya 2006-2009 que preveu la possibilitat d’implantació d’establiments dedicats exclusivament a la venda de mobiliari, parament i tèxtil de la llar, sempre que la dotació dels establiments comercials del mateix sector amb superfície de venda superior a 1.000m2 no sobrepassi la relació de 80 metres quadrats de superfície de venda per 1.000 habitants.

Finalment el desembre de 2010 Ikea va rebre la llicència d’obres per part de l’Ajuntament de Sabadell. Les obres es van iniciar el març de 2011 i es preveia l’obertura de l’establiment l’any 2012.

La presència d’Ikea al polígon va animar altres establiments comercials i de restauració a confirmar, al llarg de l’any 2010, la seva presència a Sant Pau de Riu-sec, ocupant així les 3,6 hectàrees de sòl comercial que restaven. Entre aquests cal destacar Conforama (complements de la llar), Leroy Merlin (bricolatge) i diverses franquícies de menjar ràpid. Davant d’aquesta situació Vantoureix va decidir diferenciar i promocionar les 7,2 hectàrees de sòl comercial de la resta de sòl industrial i terciari sota el nom de Via Sabadell. En canvi la promotora no aconseguia captar empreses industrials, malgrat que aquest era el principal objectiu del polígon.

La Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec el 2016
El maig de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla especial de regulació dels usos recreatius de restauració del barri de Gràcia, tramitat per l’Ajuntament de Sabadell. El Pla obligava els locals d’oci nocturn de la Zona Hermètica a deixar de practicar la seva activitat o a traslladar-se a Sant Pau de Riu-sec en un termini màxim de cinc anys, és a dir el 2016. Aquesta aprovació fou ben rebuda per l’Associació de Veïns de Gràcia però tenia el rebuig de l’Associació de Locals d’Oci del Polígon de la Zona Hermètica pel cost econòmic que comportaria. A nivell polític la major part de grups municipals locals estaven a favor del trasllat a excepció del PP -que temia que els bars i discoteques tancarien abans de fer el trasllat- i d’ICV -que proposava mantenir la Zona Hermètica a Gràcia però tancant els locals més propers a les zones residencials-.

Tanmateix els responsables del Parc Empresarial de Sabadell van voler matisar les informacions que feien referència a les condicions de trasllat de la Zona Hermètica. El director de Vantoureix, Xavier Isard, va assegurar en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies que l’illa que havia d’acollir aquestes activitats, situada al nord de la depuradora, no permetia encabir tots els locals d’oci nocturn de la Zona Hermètica sinó només una quinzena dels 28 que hi ha en total. Cal tenir en compte que l’ús recreatiu és un ús compatible però no principal dins del sòl industrial i, en conseqüència, no pot superar el 30% de la superfície de l’illa. La idea de Vantoureix era destinar una única parcel•la a aquests usos i concentrar tots els locals en un únic edifici.

Isard recordava que la finalitat principal del polígon era l’ús industrial i admetia que la imatge de la Zona Hermètica, que sovint s’associa a baralles i incidents, podria fer tirar enrere algunes empreses que volguessin instal•lar-se a Sant Pau de Riu-sec. Tot i això assegurava que, a causa dels elevats preus de lloguer, únicament els locals més “endreçats i curosos” i amb una “clientela de més qualitat” podrien assumir aquest major cost.

Els comerciants de Sabadell preocupats pel nou polígon
A inicis de 2012 ja s’havia estrenat la nova rotonda de la C-58 per accedir a Sant Pau de Riu-sec, ja estaven urbanitzats els carrers principals de la zona sud i avançaven les obres dels establiments comercials de Via Sabadell. La configuració d’aquest nou pol comercial proper a la C-58 va començar a inquietar els comerciants del centre de Sabadell, que temien que podria desplaçar els seus clients cap a aquesta àrea perifèrica.

El gerent de Sabadell Comerç Centre, Jordi Obradors, recordava que en els últims 30 anys s’havia estat treballant a favor d’un model de comerç dins dels nuclis urbans que “saltava pels aires” amb projectes com Via Sabadell. En la seva opinió la tipologia de comerç que es plantejava allà anava en contra de la diversificació de la riquesa ja que no solen acudir a productors i distribuïdors del territori. Per contrarestar aquesta situació Obradors va enunciar la creació de la marca “Comerç de Sabadell” que incidiria en aspectes com la qualitat, la proximitat o el servei que ofereix el comerç urbà.

Per la seva banda la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila, recordava que a Via Sabadell es crearien centenars de llocs de treball i subratllava que les empreses s’havien compromès a prioritzar la contractació de veïns del municipi. Tot i això Capdevila reconeixia que calia potenciar el comerç del centre a través d’activitats que vinculessin comerç i cultura com la Fira de Santa Llúcia o Medievàlia.

Primeres obertures a Via Sabadell
El mes de juny de 2012 van obrir els dos primers establiments comercials a Sant Pau de Riu-sec. Leroy Merlin, dedicat al bricolatge i l’acondicionament de la llar, va inaugurar el 20 de juny la seva sisena botiga a Catalunya i una de les més grans a tot l’Estat amb 11.742 metres quadrats de superfície construïda i 9.000 metres quadrats de zona de vendes. L’establiment havia suposat una inversió de 24 milions d’euros i la creació de 147 llocs de treball directes i 50 d’indirectes. Conforama, dedicada als mobles i complements de la llar, va obrir la botiga el 28 de juny amb 3.500 metres quadrats de superfície de venda i 50 llocs de treball. A aquests dues botigues s’hi van afegir les següents setmanes dos establiments de menjar ràpid (McDonalds i Viena).

El mateix mes de juny l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va informar que la companyia valenciana de distribució d’alimentació Mercadona havia demanat llicència per obrir un establiment a Via Sabadell. Bustos rebutjava aquesta possibilitat al considerar que, al tractar-se d’una activitat comercial no singular (és a dir d’ús habitual i no esporàdic per part de la població), s’hauria d’ubicar dins la Trama Urbana Consolidada de la ciutat tal i com preveia la Llei d’equipaments comercials. Tot i això la LLEI ÒMNIBUS, de simplificació, reestructuració administrativa i promoció de l’activitat econòmica aprovada pel Govern de la Generalitat l’any 2011 modificava aquest aspecte ja que assimilava a la Trama Urbana Consolidada les “concentracions comercials” i els “recintes comercials”. Davant d’aquesta situació Bustos va enviar una carta al conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Francesc Xavier Mena, amb l’objectiu d’aclarir en quina situació es trobava el polígon de Sant Pau de Riu-sec.

D’altra banda no va ser fins el mes de setembre, tres mesos després de l’obertura del primer establiment, que el transport públic va arribar a Sant Pau de Riu-sec. En concret la línia 11 dels autobusos de Sabadell va afegir cinc noves parades al seu recorregut, de les quals dues se situaven prop de l’aeròdrom de Sabadell, dues més al costat dels establiments de Via Sabadell i la darrera a la rotonda de connexió amb Badia del Vallès. En canvi no hi havia cap previsió sobre la construcció i posada en funcionament del baixador de la línia S2 del Metro del Vallès a Sant Pau de Riu-sec.

Obren IKEA i Mercadona
A finals d’octubre es va saber que la Generalitat finalment havia autoritzat a Mercadona establir-se a Sant Pau de Riu-sec ja que, en la seva opinió, la Llei òmnibus permetia considerar com a trama urbana consolidada zones comercials de nova creació com Via Sabadell. La cadena valenciana ja disposava de local i tenia molt avançades les obres per poder obrir el mateix 2012.

El 27 de novembre el jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell va imputar 13 persones –entre les quals l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i diversos empresaris i ex-regidors- per un presumpte cas de corrupció urbanística, conegut com a “cas Mercuri”. Una de les presumptes irregularitats investigades feia referència a un oferiment de terrenys de Sant Pau de Riu-sec a l’empresa automobilística Audi prescindint dels requisits i tràmits legals previstos per les operacions d’aquestes característiques.

El 4 de desembre IKEA va obrir finalment les portes de l’establiment de Sant Pau de Riu-sec, el més gran de la Península Ibèrica (40.000 metres quadrats, 2.100 llocs d’aparcament i 380 treballadors). La companyia sueca confiava que el nou establiment rebés la visita d’entre 2,5 i 3 milions de persones a l’any. L’acte d’inauguració va comptar amb la presència, entre d’altres, de la primera tinent d’alcalde de Sabadell, Montserrat Capdevila, i del conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Justament el mateix dia Mercadona va obrir també al públic el seu establiment tot i que, en aquest cas, sense inauguració oficial.

A finals d’any, a part dels sis establiments en funcionament a Sant Pau de Riu-sec (Leroy Merlin, Conforama, McDonalds, Viena, Ikea i Mercadaona), una vintena més ja estaven confirmats, entre ells Galerías del Tresillo, Globix Il•luminació, Dormity.com, Pans&Company, Pollo Campero, Tagliatella i Movistar. Tot plegat havia de consolidar Via Sabadell com un dels principals pols comercials de la Regió Metropolitana de Barcelona, especialitzat en aquest cas en el sector de la llar. De fet ja s’havien esgotat pràcticament les 7 hectàrees de sòl comercial previstes mentre, en canvi, el sòl industrial seguia en procés de comercialització i no hi havia cap nau en construcció.

Més informació
www.sbdparcempresarial.com