Actualitzat a 31/12/2012

A finals del 2012 el nou centre de distribució internacional de Massimo Dutti que l’empresa gallega Inditex construeix a Tordera ja està finalitzat i operatiu. Acull també la nova seu social de Massimo Dutti, i en conjunt ocupa 21 hectàrees i pot suposar la creació de 500 nous llocs de treball directes i 200 d’indirectes. Aquest centre s’afegeix als que l’empresa té en funcionament als sectors Pla de Can Roquet (Tordera) i Serra de Vallplana (Palafolls), que ocupen unes 40 hectàrees.

El municipi de Tordera (15.974 habitants el 2011) està situat al Maresme nord, al límit amb les comarques del Vallès Oriental i la Selva, separat de la primera pel massís del Montnegre. És el municipi més gran de la comarca amb 84’1 km², dels quals dos terços són muntanya i la part més planera es correspon amb la conca de LA TORDERA, que actua com a connector amb el Vallès Oriental i sobre la qual s’assenten els principals nuclis de població i d’activitat econòmica. És travessat per la carretera N-II, de Barcelona a Girona, la qual el connecta amb l’autopista C-32 (A-19) en terme de Palafolls, mentre que la connexió amb l’autopista A-7 es produeix mitjançant la carretera GI-512, en terme d’Hostalric.

Entre els assentaments* de Tordera s’hi compta el veïnat o nucli de Fibracolor (443 habitants el 2011 segons el nomenclàtor de població de l’INE) situat al costat del riu la Tordera. És l’antiga colònia de la fàbrica tèxtil que li va donar el nom; la seva construcció es va iniciar al 1952 i a l’any següent obria portes. La colònia, a més dels habitatges, disposava d’hostatgeria, escola i instal•lacions esportives. L’empresa, tot i patir les conseqüències de la crisi del sector tèxtil que va afectar a Catalunya a mitjans anys 70, va restar oberta fins el juliol del 2008, any en què va finalitzar definitivament la seva activitat, tot i que al 2004 ja s’havien acomiadat 37 persones i al 2006 quasi una vuitantena més.

L’empresa de promoció i localització industrial de Catalunya, SA (Eplicsa)**, empresa pública creada per la Generalitat a l’any 1985, que participava en empreses en crisi per ajudar-les a reflotar per a contribuir a la reconversió industrial del país, va entrar en el capital de Fibracolor a finals del 1991, quan l’empresa travessava una greu crisi causada per la suspensió de pagaments d’alguns dels petits accionistes, companyies tèxtils agrupades en la societat Finholding. L’empresa tèxtil Inditex*** va entrar a Fibracolor el 1992 com a soci principal i, en el moment del tancament, Fibracolor estava participada en un 40% per Inditex, en un 34% per petits accionistes i en un 26% per Eplicsa. Des d’aleshores, Inditex i Generalitat**** havien intentat sortir del capital de Fibracolor però finalment, a l’any 2005, mitjançant el Departament de Treball i Indústria, van acordar seguir donant suport a la companyia, malgrat les pèrdues; el pacte es va prolongar sense posar una nova data límit.

Finalment, el tancament de Fibracolor es va produir el juliol del 2008, tot i que de manera esglaonada, i dels 280 treballadors que tenia a principis d’aquell any al juliol de 2008 només n’hi restaven 20. La direcció de la fàbrica i el comitè d’empresa havien acordat l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) i els 280 treballadors rebrien indemnitzacions de 40 dies per any treballat fins un màxim 22 anys; l’acord incloïa prejubilacions a partir dels 55 anys i garantia del cobrament del 80% del sou fins als 61 anys.

Inditex segueix a Tordera
L’any 2000 Inditex havia construït prop de la planta de Fibracolor, al sector del Pla de Can Roquet, també a Tordera, un centre productiu tèxtil i de distribució, aleshores el més gran de tot l’Estat espanyol, per aprofitar les sinèrgies entre l’empresa i Finholding. Es van edificar 4 naus, amb una superfície total construïda d’aproximadament 114.000 m², una inversió de 60 MEUR i la creació de 800 llocs de treball directes. La planta acull la seu central de tres de les marques d’Inditex (Massimo Dutti, Berhska i Oysho), concentra els serveis centrals, la gestió, disseny i activitat comercial i distribueix des de Catalunya els productes en el mercat internacional.

Per a la seva implantació s’havia hagut de fer una modificació del PGOUM, definitivament aprovada el 28 de juny del 2000, juntament amb el Pla parcial (PP) corresponent, suspenent però la seva executivitat*****. Finalment, el PP va ser definitivament aprovat el 15 d’octubre de 2003 (DOGC de 9 de desembre del 2003).

L’Ajuntament de Tordera i l’empresa Inditex havien signat un conveni urbanístic l’any 2006 pel qual es podria requalificar una part del sostre d’ús industrial a Fibracolor, en terrenys propietat de l’empresa, a ús residencial. Tot i això l’anunci de regulació de 150 llocs de treball a l’octubre del 2007 va paralitzar el conveni ja que en aquest l’empresa es comprometia a garantir l’activitat al municipi i invertir en tecnologia. Amb tot, Joan Carles García (CiU), aleshores alcalde de Tordera, afirmava que l’operació es congelava fins que s’estabilitzés la situació i que la intenció era executar el conveni. La previsió era que, amb els beneficis que es podrien obtenir de la venda dels habitatges, es podria finançar una inversió de 12 MEUR a la planta, que incloïa la millora de les instal•lacions i la compra de maquinària nova. La MPGOUM necessària per a tirar endavant aquest conveni, el canvi d’ús d’industrial a comercial de part del sostre admès per a l’àmbit de Fibracolor així com la delimitació d’un pla de millora urbana (PMU) per a realitzar la seva implantació es va iniciar al 2006, però l’expedient va quedar sense resoldre per la CTUB a causa d’un informe desfavorable de l’ACA.

Al mitjans de setembre del 2008 Inditex va adquirir els títols que estaven a mans d’accionistes minoritaris, mentre que el Govern es va desvincular de la societat, amb el que a finals de setembre, Inditex posseïa el 100% de Fibracolor, i l’empresa assumia tots els costos del tancament i el que restava dels actius.

Centre logístic a Palafolls
A l’estiu del 2006 es va fer públic que Inditex estudiava emplaçar un centre logístic a Palafolls al sector Serra de Vallplana. Se situarien en uns terrenys propers a les seves instal•lacions de Tordera, sobre els quals l’empresa tenia opció de compra en cas que es tirés endavant la modificació del Pla general d’ordenació (MPGOUM) ja que estaven classificats de sòl no urbanitzable, amb qualificació en part de sòl agrícola (R4) i en part de sòl forestal (R5). La MPGOUM, de creació d’un sector d’una superfície total de 16,3 hectàrees de sòl urbanitzable delimitat d’activitat industrial a la Serra de Vallplana (anomenat sector 36 Serra de Vallplana), i el Pla parcial corresponents van ser definitivament aprovats el 29 de març del 2007 (DOGC 4859, de l’11 d’abril del 2007).

Finalment, el complex, d’uns 65.000 m2, va entrar en funcionament l’any 2009. La inversió global va ser de quasi 100 MEUR i s’estimava la creació d’aproximadament 500 llocs de treball. Aquest centre havia de donar servei únicament a Bershka, l’activitat logística de la qual fins aleshores s’havia fet des del centre del pla de can Roquet. Amb aquest nou complex, Inditex volia guanyar capacitat logística.

Inditex vol ampliar el centre logístic de Tordera
El febrer de 2011, el diari La Voz de Galicia publicava que Inditex tenia intenció d’ampliar el centre logístic de Tordera. Pablo Isla, vicepresident i conseller delegat del grup, havia mantingut a mitjans de febrer una reunió amb Artur Mas, president de la Generalitat, en què li comunicà la proposta d’ampliació del centre per a incrementar fins a un 60% la capacitat de distribució de la instal•lació.

El nou centre es construiria en el sector de Fibracolor i suposaria una inversió de 190’1 MEUR, distribuïda en 5 anualitats (70’1 MEUR al 2011, 71’3 MEUR al 2012, 17’2 MEUR al 2013, 11’5 MEUR al 2014 i 20 MEUR al 2015). Seria l’empresa qui finançaria el 100% de l’operació i un cop finalitzades les obres, que s’haurien de fer entre el 2011 i el 2015, es preveia que ocuparia fins a 1.450 treballadors, 500 més dels que actualment hi treballen, a més de 200 llocs de treball indirectes. L’ampliació inclouria un dipòsit d’emmagatzematge de peces de roba penjades, amb la intenció que es converteixi amb la instal•lació d’aquest tipus tecnològicament més avançada en funcionament de tot Europa.

El Govern català, que no havia compromès cap ajut directe a la tèxtil, assegurà, però ,que treballaria per tal que les condicions fossin el més favorables possible. Artur Mas, va agrair la nova aposta per Catalunya i la confiança en el present i futur econòmic del país i es va comprometre a facilitar els tràmits i permisos necessaris per a començar la inversió a Tordera en un termini curt donat que el gruix de la inversió s’hauria d’executar entre el 2011 i el 2012.

El maig de 2011 Inditex va començar a enderrocar la fàbrica de Fibracolor, en una actuació que es preveia que durés 2 mesos, per tal que es pogués començar a aixecar el nou centre logístic. L’empresa adjudicatària tenia previst reutilitzar la runa acumulada en el reompliment del solar i de preparació per a la construcció del nou centre. En paral•lel a l’enderrocament de la fàbrica i la construcció del nou centre es preveia iniciar les obres de la nova zona verda del veïnat, que ocuparia uns 45.000 m² i es destinaria a zona d’esbarjo, comptant amb jocs infantils, mobiliari urbà, zones de lleure i vies de passeig per a vianants i bicicletes.

Noves modificacions del PGOUM per a la seva construcció
Per a desenvolupar el centre logístic de distribució internacional era necessària la reconsideració integral de les previsions i usos a desenvolupar dins l’àmbit de l’antic PERI de Fibracolor, exigint la reordenació total del sector. Així mateix, des de l’Ajuntament es detectà la necessitat de procedir a la regularització de l’àmbit per tal d’ampliar el sector industrial existent al sector de can Roquet-Inditex així com solucionar una certa problemàtica en quant els límits de l’àmbit. Així doncs el 16 de juny del 2011 es va aprovar definitivament la MPGOUM en l’àmbit de Fibracolor (DOGC 5959, del 8 de setembre). En aquesta modificació es proposava reordenar l’àmbit per tal de possibilitar la implantació d’una única activitat logística en continuïtat amb la implantació existent al sector veí de can Roquet, i que en conjunt ocuparien al voltant de 40 hectàrees.

L’àmbit de la MPGOUM quedava conformat pels terrenys que ocupaven l’antiga fàbrica i els situats davant la carretera N-II, pendents de desenvolupar, i tenia una superfície de 21 hectàrees (212.437 m²). Es van definir 2 polígons d’actuació urbanística (PAU) dins el que havia conformat l’àmbit total de l’antic PERI de Fibracolor. Per un costat el PAU-1 Fibracolor, de 206.649 m², que concentraria tota l’edificabilitat industrial del sector suportant totes les càrregues urbanístiques (les cessions obligatòries gratuïtes i els costos d’urbanització). I per l’altre el PAU-2 planta d’osmosi, de 5.787’48 m², que es corresponia a la planta d’osmosi de l’antiga depuradora de la fàbrica, i que es destinaria a sòl industrial en el moment que cessés l’adscripció a la seva funcionalitat, amb l’obligació d’efectuar la cessió de 3.040 m² de sòl destinats a zona verda a integrar al parc fluvial perimetral, al sector de Fibracolor i de 497 m² al sector de can Roquet-Inditex. Es preveia, així mateix, que en el cas que ambdós polígons tinguessin la mateixa propietat, i un cop cessada l’adscripció de la planta d’osmosi a la seva funcionalitat, passarien a formar parcel•la única i desapareixeria la divisió poligonal aplicant-se els mateixos drets de l’àmbit (edificabilitat i ocupació), sense que això suposés un increment dels coeficients ni valors absoluts establerts en la modificació.
 
Taula 1. MPGOUM Fibracolor
 

Normativament s’establia que en el futur es podria recuperar la possibilitat d’ordenar l’àmbit en parcel•les de 500 m² amb un sostre màxim de 75.324 m² industrial i 10.833 m² st amb usos comercials mitjançant un pla de millora urbana (article 539.3 de les normes).

L’ampliació del centre logístic es configurava com una continuïtat de les instal•lacions que Inditex tenia al pla de Can Roquet i es volia gestionar com una unitat, amb el que el subministrament elèctric, la xarxa de sanejament, la protecció contra incendis i les comunicacions de les instal•lacions serien compartides. Així mateix, hi hauria un accés únic a l’àmbit industrial que es produiria des de la parcel•la veïna de can Roquet, des del camí de Tordera a Palafolls; aquest accés quedaria diferenciat de l’accés al veïnat de Fibracolor, cosa que suposava l’afavoriment dels usos residencials en aquell sector al no haver de suportar el pas de camions.

Per una altra banda, el 27 d’octubre del 2011 es va aprovar definitivament la MPGOUM a l’entorn del PP del pla de Can Roquet. El Pla reconeixia un àmbit de 18 hectàrees que es podrien incrementar fins a 22 i proposava una ordenació en tres grans naus, una d’elles situada a cavall entre el sector de can Roquet i el sòl urbà industrial de Fibracolor. En relació a aquesta darrera nau, la revisió del PGOUM contenia un error en els plànols normatius, no recollint exactament la delimitació aprovada del sector de Can Roquet sinó incorporant dins de la delimitació del sector urbanitzable terrenys que ja estaven classificats de sòl urbà amb la qualificació de sòl industrial.

L’objecte de la MPGOUM era la modificació de l’àmbit del sector i l’augment de l’ocupació del sòl i de les alçades reguladores. La modificació de l’àmbit hauria de permetre la implantació d’una activitat logística en continuïtat amb la del sector adjacent de Fibracolor. Per a possibilitar-ho es preveia l’increment d’ocupació de l’àmbit en 7.146’52 m², sense que aquesta suposés un increment del sostre edificable vigent i, en conseqüència, es proposava l’annexió al sector de 22.052’14 m² de sòl, corresponent a les àrees de la depuradora i de la llenca de sòl existent entre la llera de la Tordera i la zona industrial de Fibracolor, amb l’objecte de restablir el percentatge de sistemes que determinava la fitxa vigent del PP de Can Roquet.

Taula 2. MPGOUM Can Roquet
 

En paral•lel a la tramitació de les MPGOUM, l’Ajuntament de Tordera i Inditex van signar dos convenis urbanístics, datats a 14 de juny del 2011, un amb motiu de la MPGOUM de Tordera al sector de Fibracolor (aprovat per l’Ajuntament el 17 de març) i un segon, amb motiu de la MPGOUM a l’entorn del PP del pla de Can Roquet (aprovat per l’Ajuntament el 31 de març). En tots dos casos es pactà que l’Ajuntament promovia la tramitació de les modificacions del PGOUM corresponents i que la propietat es comprometia a fer efectiva la compensació econòmica corresponent, a fer les cessions gratuïtes dels sòls corresponents a les zones verdes, equipaments i vials públics i d’executar les obres d’urbanització internes de l’àmbit de Fibracolor i a adquirir o indemnitzar a l’Ajuntament els terrenys amb destinació a vialitat privada i pública, sistema de parc i jardins i equipaments en l’àmbit del pla de can Roquet.

El sector Fibracolor acollirà la seu mundial de Massimo Dutti
Un any més tard, el febrer de 2012 s’anuncià que en el nou centre de distribució, que ja estava en construcció, s’hi localitzaria també la seu mundial de Massimo Dutti i les primeres obres a fer serien les de les seves oficines. Es preveia que l’edifici, de planta baixa i 2 plantes pis i ocupant una superfície de 30.000 m² situat davant del nou magatzem de distribució, fos una construcció singular dissenyada per l’equip d’arquitectes Enric Batlle i Joan Roig.

A l’abril de 2012 les obres seguien amb bon ritme i la previsió era que abans de l’estiu del 2012 el nou centre logístic entrés en funcionament. D’aquesta manera els tres sectors d’Inditex a Palafolls i Tordera –Pla de Can Roquet, Serra de Vallplana i Fibracolor- ocuparien unes 60 hectàrees.

El centre de distribució de Massimo Dutti finalitzat i operatiu
Al juny es van iniciar les tasques de construcció de la zona verda en els terrenys de l’antiga Fibracolor. Al setembre el centre logístic de Massimo Dutti ja estava en funcionament i a finals de novembre les obres del conjunt del centre logístic d’Inditex quasi estaven finalitzades.

Les obres de les noves oficines de la seu social de Massio Dutti, que haurien d’haver estat enllestides també al novembre, es van allargar una mica tot i que a finals d’any ja estaven finalitzades. Així mateix, la nova seu estava en procés de certificació energètica LEED.

Més informació
torderaunpoblet.blogspot.com.es/p/de-que-vivim.html
www.inditex.es
www.slideshare.net/bernatcostas/projecte-dampliaci-dinditex-a-tordera
www.tordera.cat


* Nucli urbà de Tordera, agregats d’Hortsavinyà, Sant Pere del Riu i Vallmanya així com diverses urbanitzacions residencials (Àgora Parc, Mas Mora, Roca-Rossa, etc) i masies agrupades en veïnats (Sant Daniel, Sant Pere i Sant Tou, etc.).

** A causa de les successives crisis industrials, la darrera de les quals va ser el tancament de Fibracolor, al març de 2008 va decidir reorientar la seva estratègia, deixant de ser un recurs d’emergència per a passar a participar en sectors estratègics, sense la intenció de quedar-s’hi i no superant el 25% del capital.

*** Inditex és un important grup distribuïdor de moda mundial i que compta amb vuit formats comercials, Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe, amb 5.527 establiments en 82 països, Reuneix més d’un centenar e3 societats vinculades amb les diferents activitats que conformen el negoci del disseny, la fabricació i la distribució tèxtil. La primera botiga Zara la van obrir al 1975 a A Coruña, lloc on va iniciar l’activitat i on es localitzen els serveis centrals de l’empresa. (Font: lloc web d’Inditex).

**** La Generalitat havia de començar a reduir la seva participació a partir del 2001 per a sortir-ne totalment el 2005, amb vendes progressives del 5% anual, però aquesta retirada no es va arribar a produir a causa de la situació de crisi crònica del sector tèxtil.

***** En el cas de la MPGOUM quedava supeditada al nou vial d’accés de connexió de la rotonda prevista pel MIFO a la N-II i la connexió del sector amb el camí de Tordera i Palafolls, i en el cas del PP a un reajustament de l’ordenació i zonificació, la fixació de les obres a executar fora del sector i els costos del vial d’accés i de les condicions edificatòries.