Dimarts 18 de Maig de 2010
CENTRALS EÒLIQUES. ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI
Moisès Jordi
Actualitzat a març de 2010
El Govern presenta l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari on s’hauran d’ubicar els nous parcs eòlics. En total es delimiten vuit zones que inclouen quaranta municipis i dotze comarques i on es poden instal•lar 834 MW. Diversos alcaldes mostren el seu acord amb la proposta i altres hi reclamen modificacions.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2009 hi havia 25 parcs construïts (641 MW), sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’ANOIA, tres a la TERRA ALTA, dos a la CONCA DE BARBERÀ, dos al Baix Camp, dos entre el PRIORAT i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les GARRIGUES, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’ALT EMPORDÀ amb set.
Al llarg del 2009 el Govern havia aprovat el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que havia de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i delimitar les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on se n’impulsarà la construcció.
Es presenten les ZDP
El febrer de 2010 la Direcció General d’Energia i Mines va presentar l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari previstes. En total es delimitaven vuit zones que incloïen quaranta municipis i dotze comarques i en les quals es preveia un potència instal•lada total de 834 MW. La ZDP amb una potència més elevada era l’Alt Empordà (200 MW) seguit de la Segarra i la conca de Barberà (186 MW), la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (120 MW), l’Anoia i la Segarra (100 MW), la Terra Alta (90 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), el Priorat i el Baix Camp (45 MW) i l’Alt Penedès i l’Alt Camp (33 MW).
El projecte tenia el vistiplau de la Direcció General d’Energia i Mines, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Departament de Cultura i la garantia de Red Eléctrica que els parcs es podrien connectar a la xarxa elèctrica. Els criteris utilitzats per a la localització de les zones eren el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística.
A les zones de desenvolupament prioritari el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social. En el jurat també hi haurà representants dels consells comarcals afectats.
Fora de les ZDP no s’autoritzarà cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015, si bé els que ja disposin d’autorització podran tirar endavant el projecte tot i no estar situats en cap ZDP. Els miniparcs eòlics, per la seva banda, es podran seguir tramitant arreu del territori. Sumant els parcs eòlics actius, els autoritzats, els que se situaran a les ZDP i els miniparcs, el Govern pretenia arribar als 3.500 MW instal•lats de cara a l’any 2015.
Posicionaments diversos
Pocs dies després de la presentació el diari El Punt va preguntar als alcaldes afectats quina era la seva posició respecte a l’esborrany. A l’Alt Empordà la majoria d’alcaldes preferien la proposta del Consell Comarcal d’ubicar els parcs eòlics al costat de l’N-II i l’AP-7 i no al massís de l’Albera, com preveia la ZDP. En la mateixa línia, a la Terra Alta, el Baix Camp i el Priorat molts dels alcaldes proposaven modificacions del document i un paper més destacat dels ajuntaments. Així, per exemple, l’alcalde de Batea (Terra Alta), Joaquim Paladella (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), reclamava reduir la taca inclosa dins el seu municipi i el d’Arbolí (Baix Camp), Jordi Juncosa (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), alertava que la zona proposada estava inclosa al futur PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES.
En canvi a la Ribera d’Ebre i a la conca de Barberà l’acceptació de la proposta era quasi total. A Santa Coloma de Queralt i a Serral els alcaldes van demanar, fins i tot, que s’ampliés les ZDP dins el seu terme municipal.
Pel que fa al moviment ecologista, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta rebutjava obertament la proposta. En canvi, Ecologistes en Acció afirmava que acceptaria més parcs eòlics a les Terres de l’Ebre a canvi que no es construís el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó.
Després de la presentació de l’esborrany el Govern va enviar la proposta als municipis afectats, que podien presentar-hi al•legacions. Un cop valorades, el Govern preveia aprovar definitivament les ZDP durant els mesos següents.
Més informació
www.eoliccat.net
PARCS EÒLICS EN FUNCIONAMENT:*
El Govern presenta l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari on s’hauran d’ubicar els nous parcs eòlics. En total es delimiten vuit zones que inclouen quaranta municipis i dotze comarques i on es poden instal•lar 834 MW. Diversos alcaldes mostren el seu acord amb la proposta i altres hi reclamen modificacions.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2009 hi havia 25 parcs construïts (641 MW), sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’ANOIA, tres a la TERRA ALTA, dos a la CONCA DE BARBERÀ, dos al Baix Camp, dos entre el PRIORAT i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les GARRIGUES, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’ALT EMPORDÀ amb set.
Al llarg del 2009 el Govern havia aprovat el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que havia de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i delimitar les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on se n’impulsarà la construcció.
Es presenten les ZDP
El febrer de 2010 la Direcció General d’Energia i Mines va presentar l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari previstes. En total es delimitaven vuit zones que incloïen quaranta municipis i dotze comarques i en les quals es preveia un potència instal•lada total de 834 MW. La ZDP amb una potència més elevada era l’Alt Empordà (200 MW) seguit de la Segarra i la conca de Barberà (186 MW), la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (120 MW), l’Anoia i la Segarra (100 MW), la Terra Alta (90 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), el Priorat i el Baix Camp (45 MW) i l’Alt Penedès i l’Alt Camp (33 MW).
El projecte tenia el vistiplau de la Direcció General d’Energia i Mines, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Departament de Cultura i la garantia de Red Eléctrica que els parcs es podrien connectar a la xarxa elèctrica. Els criteris utilitzats per a la localització de les zones eren el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística.
A les zones de desenvolupament prioritari el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social. En el jurat també hi haurà representants dels consells comarcals afectats.
Fora de les ZDP no s’autoritzarà cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015, si bé els que ja disposin d’autorització podran tirar endavant el projecte tot i no estar situats en cap ZDP. Els miniparcs eòlics, per la seva banda, es podran seguir tramitant arreu del territori. Sumant els parcs eòlics actius, els autoritzats, els que se situaran a les ZDP i els miniparcs, el Govern pretenia arribar als 3.500 MW instal•lats de cara a l’any 2015.
Posicionaments diversos
Pocs dies després de la presentació el diari El Punt va preguntar als alcaldes afectats quina era la seva posició respecte a l’esborrany. A l’Alt Empordà la majoria d’alcaldes preferien la proposta del Consell Comarcal d’ubicar els parcs eòlics al costat de l’N-II i l’AP-7 i no al massís de l’Albera, com preveia la ZDP. En la mateixa línia, a la Terra Alta, el Baix Camp i el Priorat molts dels alcaldes proposaven modificacions del document i un paper més destacat dels ajuntaments. Així, per exemple, l’alcalde de Batea (Terra Alta), Joaquim Paladella (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), reclamava reduir la taca inclosa dins el seu municipi i el d’Arbolí (Baix Camp), Jordi Juncosa (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), alertava que la zona proposada estava inclosa al futur PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES.
En canvi a la Ribera d’Ebre i a la conca de Barberà l’acceptació de la proposta era quasi total. A Santa Coloma de Queralt i a Serral els alcaldes van demanar, fins i tot, que s’ampliés les ZDP dins el seu terme municipal.
Pel que fa al moviment ecologista, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta rebutjava obertament la proposta. En canvi, Ecologistes en Acció afirmava que acceptaria més parcs eòlics a les Terres de l’Ebre a canvi que no es construís el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó.
Després de la presentació de l’esborrany el Govern va enviar la proposta als municipis afectats, que podien presentar-hi al•legacions. Un cop valorades, el Govern preveia aprovar definitivament les ZDP durant els mesos següents.
Més informació
www.eoliccat.net
PARCS EÒLICS EN FUNCIONAMENT:*
| Nom | Municipis | Comarques | Potència instal·lada |
| Serra de Rubió | Rubió, Òdena i Castellfollit del Boix | Anoia | 49,5 MW |
| Serra de Rubió II | Rubió i Òdena | Anoia | 25,5 MW |
| Turó del Magre | Pujalt, Veciana, Copons, Argençola i Sant Martí Sesgueioles | Anoia | 28 MW |
| Veciana | Veciana | Anoia | 28 MW |
| Pujalt | Pujalt | Anoia | 42 MW |
| Alta Anoia | Pujalt, Veciana, Prats de Rei i Calonge de Segarra | Anoia | 16 MW |
| Montargull | Llorac i Talavera | Conca de Barberà i Segarra | 44 MW |
| Conesa I | Conesa | Conca de Barberà | 28 MW |
| Serra Voltorera | Cabra del Camp | Alt Camp | 16 MW |
| Les Forques | Forés, Passanant i Belltall | Conca de Barberà | 30 MW |
| Serra del Tallat | Vallbona de les Monges, Passanant i Belltall | Urgell i Conca de Barberà | 30 MW |
| Serra de Vilobí | Fulleda i Tarrés | Les Garrigues | 40'5 MW |
| Mas de la Potra | Pradell de la Teixeta i Duesaigües | Priorat i Baix Camp | 2,6 MW |
| Collet dels Feixos | Duesaigües | Baix Camp | 7,92 MW |
| Trucafort | Pradell de la Teixeta, Torre de Fontaubella, Colldejou i l'Argentera | Priorat i Baix Camp | 30,85 MW |
| El Motarro | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Baix Camp | 2,64 MW |
| La Collada | El Perelló | Baix Ebre | 3 MW |
| Les Calobres | El Perelló | Baix Ebre | 12,75 MW |
| Les Colladetes | El Perelló | Baix Ebre | 36,63 MW |
| Ecovent | Tortosa | Baix Ebre | 48,1 MW |
| Baix Ebre | Tortosa | Baix Ebre | 4,05 MW |
| Tortosa | Tortosa | Baix Ebre | 29,9 MW |
| Mudèfer II | Caseres i Bot | Terra Alta | 12,60 MW |
| Vilalba | Vilalba dels Arcs | Terra Alta | 49,80 MW |
| Les Comes | Vilalba dels Arcs | Terra Alta | 3 MW |
* Actualitzat a 31 de desembre de 2009. Font: www.eoliccat.net
Continguts relacionats
