Diumenge 3 d ' Octubre de 2010
PLA URBANÍSTIC DELS MUNTANYANS (TORREDEMBARRA)
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
Al llarg de 2009 el desenvolupament del Pla parcial de Muntanyans II, que preveu la construcció de 542 habitatges a Torredembarra, continua encallat. Tot i que la urbanització va acabar ara fa un any, la promotora no en demana al consistori les llicències d’edificació. Mentrestant, continua pendent la resolució de dos contenciosos de la Plataforma Salvem els Muntanyans davant el TSJC contra l’aprovació del Pla i una d’un particular a l’Audiència Provincial contra l’ACA per minimitzar el risc d’inundabilitat. Per la seva banda ,l’Ajuntament renuncia a permutar l’edificabilitat del pla parcial en un altre punt del municipi.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2008
El Pla parcial Muntanyans II preveu la construcció de 543 habitatges en una superfície de 16,83 ha al paratge del torrent d’en Gimbert, al municipi de Torredembarra (Tarragonès). Es tracta d’uns terrenys limitats per la carretera N-340, per una banda, i la via del tren i l’Espai d’Interès Natural de la Platja de Torredembarra Creixell. El desembre de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el Pla, dos anys després que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) n’hagués suspès la provisional pel risc d’inundació dels terrenys. L’agost de 2008, amb els treballs d’urbanització pràcticament finalitzats, el nou alcalde del municipi, Daniel Masagué (Convergència i Unió, CiU), va mostrar la voluntat d’intentar evitar la construcció de les cases oferint a la promotora Vegas de Guadaira la possibilitat de fer una permuta. Mentrestant, finalitzava la construcció dels primers edificis del Pla parcial Muntanyans I –400 habitatges als paratges de les sínies del Neuler i la Canota, a l’oest de Muntanyans II.
L’Ajuntament ho deixa estar
El març de 2009 el govern municipal de Torredembarra va reconèixer que l’opció plantejada, d’intentar una permuta de terrenys, no era possible. El batlle de Torredembarra assegurava que des del consistori “s’havia fet tot el que s’havia pogut”. En aquest sentit, s’havia descartat la possibilitat de traslladar l’edificabilitat a la zona nord del municipi, pendent de desenvolupament, ja que suposava plantejar edificis de fins a set plantes amb un elevat impacte visual.
L’equip de govern reconeixia d’aquesta manera que s’havien esgotat totes les vies per evitar la construcció de Muntanyans II i que només restava la via judicial. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia de resoldre dos contenciosos interposats per la Plataforma Salvem els Muntanyans, que s’oposava al projecte, contra l’aprovació del pla parcial per part de la CUCT i del conseller del DPTOP, Joaquim Nadal (PSC). També l’Audiència Provincial de Tarragona havia de decidir si reobria dues causes més iniciades per un membre de la plataforma a tall individual, Silvestre Morros, contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori i contra dos exalcaldes de Torredembarra per un delicte contra el medi ambient.
El consistori de Torredembarra es mostrava resignat i dolgut amb l’actitud dels governs català i espanyol. “La Generalitat va renunciar a cedir terrenys a altres municipis per poder traslladar-hi l’edificabilitat, i s’han negat a donar-nos recursos econòmics, tot i que CiU ho va sol•licitar als pressupostos d’enguany”, lamentava Masagué. A més, l’alcalde del municipi també criticava que no s’hagués executat la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, de gener de 2008, que preveia incloure les zones lliures del pla parcial a l’Espai d’Interès Natural de la Platja de Torredembarra i Creixell. Respecte a l’Estat, l’Ajuntament assegurava que no havia tingut cap novetat sobre la partida que els pressupostos del 2007 destinaven a la compra de part dels terrenys.
Mentrestant, la promotora Vegas del Guadaira no havia demanat les llicències per iniciar les edificacions, tot i que feia mesos que havia finalitzat la urbanització del pla parcial. “Si ens les demanen, no ens hi podrem negar”, afirmava resignat l’alcalde.
En el ple del 20 de març es va confirmar la renúncia del consistori a intentar traslladar l’edificabilitat de Muntanyans II cap al nord del municipi. L’aprovació provisional del Pla parcial de la sínia de Cabeces –que preveia construir noranta habitatges a tocar de la urbanització Babilònia– enterrava aquesta possibilitat, tal com va assenyalar l’Alternativa del Baix Gaià (ABG). Per aquest motiu van ser l’únic dels set grups municipals que van votar en contra d’aquest tràmit urbanístic.
Per la seva banda, la Plataforma Salvem els Muntanyans va lamentar una decisió que suposava que el consistori “ho deixés córrer”. L’entitat considerava que amb aquesta actitud “el govern municipal se situava al mateix nivell que la Generalitat”.
Al llarg de 2009 el desenvolupament del Pla parcial de Muntanyans II, que preveu la construcció de 542 habitatges a Torredembarra, continua encallat. Tot i que la urbanització va acabar ara fa un any, la promotora no en demana al consistori les llicències d’edificació. Mentrestant, continua pendent la resolució de dos contenciosos de la Plataforma Salvem els Muntanyans davant el TSJC contra l’aprovació del Pla i una d’un particular a l’Audiència Provincial contra l’ACA per minimitzar el risc d’inundabilitat. Per la seva banda ,l’Ajuntament renuncia a permutar l’edificabilitat del pla parcial en un altre punt del municipi.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2008
El Pla parcial Muntanyans II preveu la construcció de 543 habitatges en una superfície de 16,83 ha al paratge del torrent d’en Gimbert, al municipi de Torredembarra (Tarragonès). Es tracta d’uns terrenys limitats per la carretera N-340, per una banda, i la via del tren i l’Espai d’Interès Natural de la Platja de Torredembarra Creixell. El desembre de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el Pla, dos anys després que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) n’hagués suspès la provisional pel risc d’inundació dels terrenys. L’agost de 2008, amb els treballs d’urbanització pràcticament finalitzats, el nou alcalde del municipi, Daniel Masagué (Convergència i Unió, CiU), va mostrar la voluntat d’intentar evitar la construcció de les cases oferint a la promotora Vegas de Guadaira la possibilitat de fer una permuta. Mentrestant, finalitzava la construcció dels primers edificis del Pla parcial Muntanyans I –400 habitatges als paratges de les sínies del Neuler i la Canota, a l’oest de Muntanyans II.
L’Ajuntament ho deixa estar
El març de 2009 el govern municipal de Torredembarra va reconèixer que l’opció plantejada, d’intentar una permuta de terrenys, no era possible. El batlle de Torredembarra assegurava que des del consistori “s’havia fet tot el que s’havia pogut”. En aquest sentit, s’havia descartat la possibilitat de traslladar l’edificabilitat a la zona nord del municipi, pendent de desenvolupament, ja que suposava plantejar edificis de fins a set plantes amb un elevat impacte visual.
L’equip de govern reconeixia d’aquesta manera que s’havien esgotat totes les vies per evitar la construcció de Muntanyans II i que només restava la via judicial. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia de resoldre dos contenciosos interposats per la Plataforma Salvem els Muntanyans, que s’oposava al projecte, contra l’aprovació del pla parcial per part de la CUCT i del conseller del DPTOP, Joaquim Nadal (PSC). També l’Audiència Provincial de Tarragona havia de decidir si reobria dues causes més iniciades per un membre de la plataforma a tall individual, Silvestre Morros, contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori i contra dos exalcaldes de Torredembarra per un delicte contra el medi ambient.
El consistori de Torredembarra es mostrava resignat i dolgut amb l’actitud dels governs català i espanyol. “La Generalitat va renunciar a cedir terrenys a altres municipis per poder traslladar-hi l’edificabilitat, i s’han negat a donar-nos recursos econòmics, tot i que CiU ho va sol•licitar als pressupostos d’enguany”, lamentava Masagué. A més, l’alcalde del municipi també criticava que no s’hagués executat la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, de gener de 2008, que preveia incloure les zones lliures del pla parcial a l’Espai d’Interès Natural de la Platja de Torredembarra i Creixell. Respecte a l’Estat, l’Ajuntament assegurava que no havia tingut cap novetat sobre la partida que els pressupostos del 2007 destinaven a la compra de part dels terrenys.
Mentrestant, la promotora Vegas del Guadaira no havia demanat les llicències per iniciar les edificacions, tot i que feia mesos que havia finalitzat la urbanització del pla parcial. “Si ens les demanen, no ens hi podrem negar”, afirmava resignat l’alcalde.
En el ple del 20 de març es va confirmar la renúncia del consistori a intentar traslladar l’edificabilitat de Muntanyans II cap al nord del municipi. L’aprovació provisional del Pla parcial de la sínia de Cabeces –que preveia construir noranta habitatges a tocar de la urbanització Babilònia– enterrava aquesta possibilitat, tal com va assenyalar l’Alternativa del Baix Gaià (ABG). Per aquest motiu van ser l’únic dels set grups municipals que van votar en contra d’aquest tràmit urbanístic.
Per la seva banda, la Plataforma Salvem els Muntanyans va lamentar una decisió que suposava que el consistori “ho deixés córrer”. L’entitat considerava que amb aquesta actitud “el govern municipal se situava al mateix nivell que la Generalitat”.
Un nou informe considera Muntanyans II inundable
L’octubre de 2009 va transcendir que un nou informe considerava la zona afectada pel pla parcial com a inundable. El document, redactat per un pèrit independent, l’havia encarregat la promotora en el marc de la instrucció del TSJC pels contenciosos interposats per Salvem els Muntanyans.
Es tractava del segon informe tècnic que sostenia la mateixa tesi en el procés judicial, un fet que despertava un gran optimisme entre els opositors al projecte que esperaven una sentència imminent. Entre altres aspectes, l’informe considera insuficient la rasant amb què s’han construït part dels carrers del pla parcial i es posava en dubte la capacitat hidràulica de la canalització del torrent d’en Gibert al seu pas per sota la carretera N-340, així com del col•lector de pluvials construït també durant la urbanització dels terrenys. El document també era especialment crític amb l’informe elaborat per l’ACA l’any 2004. “No sembla raonable que es permeti urbanitzar uns carrers que poden tenir risc d’arrossegar els vehicles en cas d’avingudes”, concloïa l’autor.
El consistori, per la seva banda, es mantenia a l’expectativa del resultat del contenciós, mentre recordava que Vegas del Guadaira encara no n’havia demanat les llicències. A més, afegien que tampoc tenien notícies de la Generalitat sobre la inclusió de les zones verdes del pla parcial al PEIN.
Dies després, es reiniciava una nova via judicial per evitar l’edificació de Muntanyans II. L’Audiència Provincial de Tarragona reobria la demanda de Silvestre Morros contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que el jutjat d’instrucció havia arxivat el 2007. La fiscalia veia indicis d’un delicte sobre l’ordenació del territori per l’informe redactat el 2004 pel tècnic Juan Manuel Sánchez. En el document es reconeixia la inundabilitat dels terrenys però donava el vistiplau a la urbanització si es prohibia l’estacionament en tres carrers i s’hi indicava el risc d’avingudes. L’acte del jutge de l’Audiència afirmava: “Sembla de tota lògica pensar que estem davant de situacions incompatibles i que l’informe mateix es contradiu”. A més, recordava que el mateix tècnic havia emès un informe preliminar negatiu deu dies abans però que després va canviar el criteri.
Paral•lelament, l’Audiència arxivava definitivament el cas contra els dos exalcaldes de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC) i Miquel Àngel Lecha (CiU), per un presumpte delicte contra el medi ambient per l’aprovació del pla parcial. Es tractava d’un cas que també havia motivat una querella de Silvestre Morros i que el jutjat del Vendrell havia arxivat el juny de 2008. En aquest procés –a diferència de la causa contra el tècnic de l’ACA– el fiscal no veia indicis de delicte. Després que es decretés el sobreseïment definitiu de la causa, Manuel Jiménez va confirmar que presentaria una denúncia contra Morros, ja que considerava que havia atemptat contra el seu honor tant en la querella com en les declaracions realitzades als mitjans de comunicació.
El 2009 finalitzava amb les dues vies judicials –al TSJC i a l’Audiència Provincial de Tarragona– totalment obertes. Mentrestant, el consistori continuava a l’espera tant del compliment de l’acord del Parlament d’incorporar les zones verdes del pla parcial al PEIN, com de la possible sol•licitud de les llicències per edificar per part de la promotora Vegas del Guadaira.
La recuperació del Gorg de Creixell continua encallada
Al llarg de 2009 no es va desencallar el projecte per recuperar ambientalment el GORG DE CREIXELL, uns terrenys de 26,72 ha incorporats l’any 2005 a l’EIN de la Platja de Torredembarra i evitar-hi la construcció de 475 habitatges. Tanmateix, durant aquest període no es va arribar a cap acord amb els cinc propietaris que pretenien edificar-hi. Tot i que la Generalitat va presentar una proposta de modificació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per solucionar el conflicte, el ple de l’Ajuntament de Creixell la va tombar el febrer de 2008.
Per la seva banda, la Direcció General de Costes va advertir a final de 2009 que, mentre no hi hagués acord entre el consistori i la Generalitat, no tirarien endavant la millora del paratge. Des de l’entitat que n’havia impulsat la protecció, l’agrupació el Gorg de Creixell, van considerar que la causa real era la crisi que frenava “projectes de tanta envergadura”. Tanmateix, malgrat la manca d’actuacions, l’entitat detectava la “millora espontània de l’espai” gràcies al fet de prohibir-hi la circulació.
Més informació
www.gepec.cat/muntanyans
www.torredembarra.cat
L’octubre de 2009 va transcendir que un nou informe considerava la zona afectada pel pla parcial com a inundable. El document, redactat per un pèrit independent, l’havia encarregat la promotora en el marc de la instrucció del TSJC pels contenciosos interposats per Salvem els Muntanyans.
Es tractava del segon informe tècnic que sostenia la mateixa tesi en el procés judicial, un fet que despertava un gran optimisme entre els opositors al projecte que esperaven una sentència imminent. Entre altres aspectes, l’informe considera insuficient la rasant amb què s’han construït part dels carrers del pla parcial i es posava en dubte la capacitat hidràulica de la canalització del torrent d’en Gibert al seu pas per sota la carretera N-340, així com del col•lector de pluvials construït també durant la urbanització dels terrenys. El document també era especialment crític amb l’informe elaborat per l’ACA l’any 2004. “No sembla raonable que es permeti urbanitzar uns carrers que poden tenir risc d’arrossegar els vehicles en cas d’avingudes”, concloïa l’autor.
El consistori, per la seva banda, es mantenia a l’expectativa del resultat del contenciós, mentre recordava que Vegas del Guadaira encara no n’havia demanat les llicències. A més, afegien que tampoc tenien notícies de la Generalitat sobre la inclusió de les zones verdes del pla parcial al PEIN.
Dies després, es reiniciava una nova via judicial per evitar l’edificació de Muntanyans II. L’Audiència Provincial de Tarragona reobria la demanda de Silvestre Morros contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que el jutjat d’instrucció havia arxivat el 2007. La fiscalia veia indicis d’un delicte sobre l’ordenació del territori per l’informe redactat el 2004 pel tècnic Juan Manuel Sánchez. En el document es reconeixia la inundabilitat dels terrenys però donava el vistiplau a la urbanització si es prohibia l’estacionament en tres carrers i s’hi indicava el risc d’avingudes. L’acte del jutge de l’Audiència afirmava: “Sembla de tota lògica pensar que estem davant de situacions incompatibles i que l’informe mateix es contradiu”. A més, recordava que el mateix tècnic havia emès un informe preliminar negatiu deu dies abans però que després va canviar el criteri.
Paral•lelament, l’Audiència arxivava definitivament el cas contra els dos exalcaldes de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC) i Miquel Àngel Lecha (CiU), per un presumpte delicte contra el medi ambient per l’aprovació del pla parcial. Es tractava d’un cas que també havia motivat una querella de Silvestre Morros i que el jutjat del Vendrell havia arxivat el juny de 2008. En aquest procés –a diferència de la causa contra el tècnic de l’ACA– el fiscal no veia indicis de delicte. Després que es decretés el sobreseïment definitiu de la causa, Manuel Jiménez va confirmar que presentaria una denúncia contra Morros, ja que considerava que havia atemptat contra el seu honor tant en la querella com en les declaracions realitzades als mitjans de comunicació.
El 2009 finalitzava amb les dues vies judicials –al TSJC i a l’Audiència Provincial de Tarragona– totalment obertes. Mentrestant, el consistori continuava a l’espera tant del compliment de l’acord del Parlament d’incorporar les zones verdes del pla parcial al PEIN, com de la possible sol•licitud de les llicències per edificar per part de la promotora Vegas del Guadaira.
La recuperació del Gorg de Creixell continua encallada
Al llarg de 2009 no es va desencallar el projecte per recuperar ambientalment el GORG DE CREIXELL, uns terrenys de 26,72 ha incorporats l’any 2005 a l’EIN de la Platja de Torredembarra i evitar-hi la construcció de 475 habitatges. Tanmateix, durant aquest període no es va arribar a cap acord amb els cinc propietaris que pretenien edificar-hi. Tot i que la Generalitat va presentar una proposta de modificació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per solucionar el conflicte, el ple de l’Ajuntament de Creixell la va tombar el febrer de 2008.
Per la seva banda, la Direcció General de Costes va advertir a final de 2009 que, mentre no hi hagués acord entre el consistori i la Generalitat, no tirarien endavant la millora del paratge. Des de l’entitat que n’havia impulsat la protecció, l’agrupació el Gorg de Creixell, van considerar que la causa real era la crisi que frenava “projectes de tanta envergadura”. Tanmateix, malgrat la manca d’actuacions, l’entitat detectava la “millora espontània de l’espai” gràcies al fet de prohibir-hi la circulació.
Més informació
www.gepec.cat/muntanyans
www.torredembarra.cat
