La Generalitat aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona. El document d’objectius i propostes inclou catorze àrees en dotze municipis que afecten les sis capitals comarcals i nuclis pròxims a aquestes. En el document aprovat definitivament es descarten les àrees de Cambrils, Montblanc i el Vendrell, les dues primeres per voluntat del consistori corresponent i les del Vendrell per la proximitat a les vies fèrries que transporten matèries perilloses. A les ARE aprovades, el debat polític i veïnal és intens.

El Pla director urbanístic (PDU) de les àrees residencials estratègiques (ARE) al Camp de Tarragona pretén facilitar als ciutadans habitatges barats en zones preparades i amb els serveis necessaris per suportar el creixement residencial previst. En aquest àmbit, el Govern estableix inicialment catorze ARE en dotze municipis, sis dels quals són capitals comarcals: Falset (Priorat), Montblanc (Conca de Barberà), Reus (Baix Camp), Tarragona (Tarragonès), Valls (Alt Camp) i el Vendrell (Baix Penedès). La resta de nuclis es troben a la comarca del Tarragonès (els Pallaresos, Perafort i Vila-seca), al Baix Penedès (Calafell i Santa Oliva) i al Baix Camp (Cambrils). El PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT) situa set d’aquests municipis amb estratègia de creixement potenciat, mentre que reserva per a Calafell i Santa Oliva una estratègia de creixement moderat i qualifica la situació dels Pallaresos com a centre urbà en continus urbans. Els dotze municipis sumen gairebé 400.000 habitants el 2008, i representen el 66% de la població de l’àmbit territorial.

Evolució de les ARE del Camp de Tarragona
De les catorze ARE proposades per la Generalitat, la meitat (Calafell, Cambrils, Falset, Perafort, Santa Oliva, Pou Boronat i l’ARE de les Mates del Vendrell) se situaven completament en sòl urbanitzable. Hi havia una ARE sobre sòl urbà no consolidat (SUNC) (la del carrer Girona al Vendrell), i dues completament sobre sòl no urbanitzable (SNU): les Arcades a Montblanc i Ruanes a Valls. La resta de casos presentaven una barreja de règims de sòl, sovint amb part de sòl urbanitzable i de SNU (sector residencial dels Pallaresos i Tarragona, ronda Nord a Reus, i la Canonja a Tarragona), o amb part de sòl urbà i SNU (la Canaleta a Vila-seca).

El Govern, en el document d’objectius i propostes que va aprovar la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) el 15 de febrer de 2008, establia per al conjunt d’ARE de la demarcació de Tarragona un total de 369 ha de superfície en les quals es preveia construir fins a 18.518 habitatges nous, dels quals un 50% eren protegits, seguint les premisses fixades pel Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA.

Es va obrir llavors un període de reflexió en el qual el document va ser analitzat pels diversos consistoris afectats, i fruit d’aquest procés es van produir modificacions en bona part de les ARE en el document aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) el 18 de setembre de 2008. Com a resultat d’aquests moviments a nivell local (vuit ARE van reduir la seva superfície, cinc la van ampliar i quatre van augmentar la densitat d’edificació), es va reduir la superfície del conjunt de les ARE del Camp de Tarragona fins a les 341,35 ha, i en menor mesura, el nombre d’habitatges previstos (18.393). En la majoria (onze) de les ARE també es va incrementar el percentatge d’habitatge protegit, que va passar a ser del 53,9 % en el conjunt de l’àmbit.

Després d’un període d’informació pública de dos mesos i un cop rebuts els corresponents informes sectorials i la declaració d’impacte ambiental feta per la Direcció General de Medi Natural, el 12 de març de 2009 la CTUT va aprovar provisionalment el PDU de les ARE del Camp de Tarragona, que reduïa el nombre d’ARE de catorze a onze. L’ARE de Montblanc es va desestimar a petició de l’Ajuntament, a qui no satisfeia el projecte i al•legava que ja tenia habitatge públic pendent de vendre. Les dues ARE del Vendrell, per contra, es van desestimar perquè un informe de la Direcció General de Protecció Civil constatava que els dos sectors quedaven massa a la vora de la línia fèrria per on circulaven mercaderies perilloses. Es donava la circumstància que les ARE del Vendrell eren les úniques del Camp de Tarragona en què estaven completament d’acord Govern i Ajuntament, que no hi havia presentat al•legacions.

L’endemà la CUC aprovava definitivament el PDU de les ARE del Camp de Tarragona, que finalment desestimava també l’ARE de Cambrils, que la CTUT no havia exclòs perquè la sol•licitud de l’Ajuntament que demanava que es retirés no havia arribat a temps.

El pla quedava doncs reduït a 10 ARE, que sumaven una superfície de 284,33 ha i preveien un total de 15.145 habitatges nous, dels quals el 54,2% eren de protecció oficial. Aquest nou parc d’habitatges previstos permetria un increment de població de més de 45.000 persones, amb un increment del 14% respecte de la població actual.

 

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d’objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d’habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu

L’ARE de Reus, el projecte més ambiciós
L’ARE ronda Nord de Reus (PLANS URBANÍSTICS A REUS) se situava al nord del nucli urbà, en una gran àrea al nord-oest del terme municipal, separada de la ciutat per la línia de ferrocarril i l’estació. L’espai, que es trobava en part en sòl urbanitzable i en part en SNU, estava ocupat per grans àrees de conreus de secà, masos i cases unifamiliars, granges i alguns espais naturals. L’àmbit estava travessat per diversos camins, entre els quals destacava el passeig arbrat del camí de la Boca de la Mina i el camí de les Ànimes, i per alguns cursos d’aigua, el més important dels quals era el barranc del Molí. Els límits de l’àmbit d’actuació eren a l’oest l’Institut Pere Mata; al nord, el límit de terme municipal; a l’est, la carretera de Castellvell del Camp i diverses urbanitzacions; i al sud, el barri Gaudí i la carretera d’Alcolea del Pinar.

L’ARE de Reus destacava per les seves dimensions, que la convertien en la més gran de Catalunya. En el document d’objectius i propostes de febrer de 2008, l’àmbit ocupava 113 ha i s’hi projectaven 5.628 habitatges nous.

Les primeres veus crítiques van arribar, però, ben aviat. L’abril de 2008, l’elaboració d’uns cartells reivindicatius i la representació de la mort del Camp amb diverses creus clavades al terra van ser els actes centrals de la protesta que el col•lectiu Esquerra Independentista del Camp –integrada per l’Assemblea de Joves, el Casal Despertaferro, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), els Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans– va iniciar a Reus sota el lema “Gent del Camp! Aturem l’ofensiva del ciment!”.

Els membres del col•lectiu protestaven per la política urbanística seguida per l’Ajuntament, i van afirmar que no trobaven coherent el volum d’habitatges construïts a l’ARE, quan el centre de la ciutat s’estava degradant i encara hi havia molts habitatges buits. El col•lectiu va continuar les seves protestes amb una caminada popular fins a la Boca de la Mina i la creació d’un mural reivindicatiu a l’avinguda del Comerç.

El document aprovat inicialment el setembre de 2008 reduïa mínimament l’àmbit fins a les 112,26 ha, però el sector es va densificar fins a permetre l’ampliació del nombre d’habitatges a un màxim de 6.174, dels quals es preveia que el 55% fossin protegits. L’àmbit no preveia habitatge dotacional, i la superfície per a espais lliures públics (on destacava el passeig de la Boca de la Mina, catalogat al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic i natural de la ciutat de Reus) i per a equipaments (inclosos quatre masos també catalogats) hi era inferior a la mitjana del PDU.

A mitjan gener de 2009, en el marc d’una ronda de xerrades informatives per part de tots els grups municipals per exposar la seva visió sobre l’ARE, el portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Ernest París, es va mostrar contrari al model urbanístic proposat al sector, afirmant que la densitat de l’ndret era desproporcionada. París es mostrava contrari a la construcció d’edificis de catorze plantes i considerava excessiva la previsió d’habitatges a la zona. Amb tot, el regidor va destacar que el projecte permetria acabar amb el problema de l’habitatge a Reus, a més de possibilitar la remodelació del passeig Nord i la definició dels límits urbans. El regidor, que formava part de l’equip de govern, va afegir que l’ARE era un bon projecte per a la ciutat i que s’estava treballant per millorar-lo i fer-lo viable.

L’ARE havia dividit govern municipal –format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ICV– i oposició –Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP) i Coordinadora Reusenca Independent (CORI) – des de l’anunci de la voluntat de la Generalitat de desenvolupar-la, i havia rebut, paral•lelament, crítiques per part dels veïns. A final de gener, les diferències es van posar de manifest en un ple, on el regidor d’Urbanisme, el republicà Jordi Bergadà, va fer una defensa amb matisos del projecte, mentre animava els disconformes a presentar al•legacions, atès que el termini s’havia ampliat fins al 30 de gener. En el mateix ple, l’equip de govern va rebutjar una moció de l’oposició que demanava la suspensió de l’ARE fins que no s’arribés a un consens entre els diferents grups municipals.

El portaveu de CiU, Carles Pellicer, va respondre que demanaria una reunió amb l’alcalde, el socialista Lluís Miquel Pérez, per intentar desencallar i tancar els aspectes més polèmics de l’ARE.

A principi de febrer, els veïns afectats per l’ARE de Reus es van mostrar agraïts a l’Ajuntament per haver-los explicat en persona les al•legacions que presentaven com a institució, però van afirmar que continuaven apostant per aturar aquest projecte i tornar-lo a formular des d’uns altres paràmetres. Els afectats discrepaven amb el consistori perquè consideraven que calia un procés de participació –que l’ARE no permetia– per repensar el projecte de nou i de manera consensuada. Els propietaris afectats es mostraven preocupats per com s’acabaria finançant la urbanització de la zona. Tot i el rebuig, els afectats valoraven positivament algunes de les al•legacions de l’equip de govern, com ara la protecció d’alguns masos o edificis patrimonials.

En el ple de final de febrer la CUP de Reus va tornar a demanar una consulta popular vinculant en relació amb l’ARE del passeig del Nord. La CUP instava l’equip de govern a no permetre l’inici dels tràmits fins que no estiguessin resoltes les al•legacions presentades al Pla director urbanístic del Camp de Tarragona (PDUCT) i al PTPCT i reclamaven una major informació sobre el projecte tant per als afectats directes com per a la resta de la ciutadania. La formació recordava que tenia presentades al•legacions al PDUCT, i conjuntament amb la coordinadora de col•lectius de l’Esquerra Independentista del Camp i el col•lectiu la Canonja 3, al PTPCT.

A mitjan mes de març es va aprovar definitivament l’ARE, amb una petita reducció tant de la superfície (105,84 ha) com del nombre d’habitatges previstos (5.769).

Poc després es constituïa la plataforma Reus Viu, hereva de la campanya “Aturem l’ofensiva del ciment!”, creada amb la intenció d’aturar el creixement residencial a la ciutat. Des de la plataforma es denunciava la previsió de crear 17.500 nous habitatges al municipi quan ja existia un parc de 7.000 pisos buits, i es mostrava la preocupació perquè el projecte d’ARE suposaria la destrucció d’un important espai verd. La plataforma també criticava la creació de més sòl industrial, a la vegada que es desmarcava de qualsevol vinculació o interès polític.

El regidor d’urbanisme, Jordi Bergadà, destacava a final d’abril, en la presentació del Pla local d’habitatge de Reus 2009-2016, que el 44% del sòl urbanitzable del municipi es projectava destinar a habitatge protegit, citant com a cas més important la futura ARE del passeig Nord. Bergadà va afirmar que el Pla també volia fomentar la rehabilitació de pisos buits per incorporar-los al programa d’habitatge assequible.

L’ARE de Valls a Ruanes, un projecte de llarg recorregut
Els terrenys que ocupava l’ARE de Ruanes estaven situats al sud-est del nucli consolidat, entre el Torrent del Catllar i la carretera C-37 (de Barcelona a Valls), en un espai flanquejat al sud-oest per la carretera N-240 i al nord-est per un nou vial que vial que havia d’unir el municipi amb la barriada de Clols i enllaçava amb la carretera de Puigpelat, a més de limitar amb la barriada de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Aquest àmbit ja feia temps que s’intentava desenvolupar. El novembre de 2001, l’Ajuntament de Valls i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ja preparaven un conveni per desenvolupar de forma coordinada el creixement de la ciutat, i entre les actuacions prioritàries ja apareixia el desenvolupament urbanístic de la zona de Ruanes.

Quatre anys més tard, l’INCASÒL posava a licitació la redacció del projecte d’urbanització de Ruanes, que preveia urbanitzar una superfície de 22,27 ha, on es construirien 1.113 habitatges, un 50% dels quals es destinaven a pisos protegits (un 20% de protecció oficial i un 30% de preu concertat). El desenvolupament de la zona havia de permetre superar el torrent del Catllar mitjançant un pont que connectaria amb la carretera de Barcelona, a la vegada que es projectava un parc fluvial entorn del torrent. La proposta preveia que l’INCASÒL s’encarregaria del desenvolupament urbanístic i de la construcció del pont, i l’obra pública revertiria en el consistori, que preveia fer una zona d’aparcaments i un recinte firal. Per les mateixes dates, el consistori començava a cercar finançament per a una de les propostes estrella de l’alcaldessa, Dolors Batalla (CiU), el Museu Casteller.

Tot i que a principi de 2006 es va acordar amb el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació la inclusió de la caserna dels Mossos d’Esquadra dins el desenvolupament del sector de Ruanes, el febrer de 2007, amb la licitació del projecte ja aprovada i amb la proposta d’urbanització a punt per part de l’INCASÒL, el consistori va decidir variar-ne la ubicació i tornar a situar aquest equipament al barri del Fornàs.

A final de febrer de 2007 el consistori va decidir aturar el desenvolupament de la zona de Ruanes, al•legant que una actuació tan important, què incloïa la requalificació dels terrenys, que continuaven essent SNU, no es podia dur a terme només amb una modificació puntual del planejament, per la qual cosa posposaven el projecte fins a després del procés de revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de la població, que restava condicionat per la celebració de les eleccions municipals del maig. L’INCASÒL ja tenia per aquelles dates pràcticament enllestit el projecte d’urbanització, que preveia presentar en breu al consistori.

L’entrada del PSC en el nou equip de govern, liderat per CiU, va impulsar la represa del projecte de l’ARE la tardor del mateix any, a la vegada que s’apuntava des del consistori la intenció d’incloure a la zona dos nous equipaments: el Museu Casteller i un palau de congressos.

Des de l’oposició, ERC, CUP i PP afirmaven que el nou pacte de govern estava molt vinculat a la decisió de tirar endavant el projecte de Ruanes. El portaveu d’ERC, Josep Maria Pallàs, va parlar d’un tripartit entre els dos grups de l’equip de govern i l’INCASÒL, i es va mostrar contrari a l’actuació urbanística de Ruanes i al canvi d’ubicació del Museu Casteller, afirmant que s’acabaria tenint un equipament desconnectat i apartat del centre de la ciutat.

El desembre de 2007, el portaveu de la CUP a Valls, Gerard Nogués, qualificava d’estafa la proposta que estava preparant la Generalitat de declarar Ruanes com a ARE, a la vegada que criticava que no es complien cap de les condicions per entrar al programa, atès que el municipi ja disposava de prou sòl per desenvolupar habitatge assequible.

L’Ajuntament de Valls, per la seva banda, es mostrava favorable a vincular el desenvolupament urbanístic, residencial i d’equipaments de Ruanes al programa de les ARE, amb la finalitat d’agilitar els tràmits.

A final de gener de 2008 el ple de l’Ajuntament de Valls va confirmar la decisió de situar el Museu Casteller a Ruanes, desestimant una moció d’ERC que cercava la celebració d’un referèndum per decidir la ubicació de l’equipament.

El conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras, va afirmar, durant la reunió de febrer de 2008 de la junta de govern del consorci museístic a Valls, que les obres del Museu Casteller s’iniciarien a final de 2009, i també s’hi va nomenar una comissió per supervisar el projecte. El consorci va acceptar igualment la proposta d’escollir Ruanes com a emplaçament del futur museu, i es van encarregar els treballs museogràfics del projecte a l’arquitecte Dani Freixas, el portaveu de la Coordinadora de Colles Castelleres, Jordi Roca, i el director del Museu de Valls, Jordi París.

Poc després es presentava el document de propostes i objectius de les ARE del Camp de Tarragona, on l’ARE de Ruanes tenia una superfície de 35 ha i preveia la construcció de 1.740 nous habitatges.

Immediatament, el grup municipal de la CUP va tornar a mostrar el seu desacord amb el projecte, atès que consideraven que no s’ajustava a les necessitats del municipi, que ja disposava de sòl programat per construir 4.000 habitatges.

El maig de 2008, els sectors socials i polítics contraris a l’ARE van acordar unir els seus esforços i crear una plataforma que centralitzés les accions encaminades a aturar Ruanes, durant una reunió informativa que la CUP va realitzar a l’Institut d’Estudis Vallencs. En aquest sentit, es va fer sentir la veu crítica dels veïns del barri antic, que denunciaven la falta de voluntat política per recuperar el centre històric.

La plataforma, anomenada Valls Viu, estava formada per la CUP, ERC, Àgora Socialista, l’associació de veïns del Portal Nou i particulars a tall personal, i en la presentació del seu manifest fundacional a mitjan mes de juny de 2008, va exposar un recull de dotze propostes, entre les quals destacava la crítica al model urbanístic del consistori, a l’ARE de Ruanes i a la ubicació del Museu Casteller, entre altres.

La plataforma havia engegat una sèrie de contactes informatius amb responsables de la Cooperativa Agrícola, l’Institut d’Estudis Vallencs, la Cambra de Comerç, la Unió de Botiguers, l’Associació de Veïns del Barri Antic i la Federació d’Associacions de Veïns, i va començar un procés de recollida d’adhesions, entre les quals destacava una campanya de signatures de rebuig al projecte que preveien trametre al síndic de Greuges.

El setembre de 2008, en el document aprovat inicialment, l’ARE de Ruanes quedava reduïda a 33,64 ha i 1.614 habitatges, encara que incrementava el seu percentatge d’habitatge protegit (56,2%). La previsió d’habitatge dotacional hi era molt escassa (1.022 m2, el 0,3% de a superfície del sector), però, per contra, preveia un volum important de sòl dedicat a espais lliures públics (entre els quals destacava el Parc Fluvial del Torrent del Catllar), i sobretot de sòl per a equipaments (amb la previsió d’ubicar-hi el Museu Casteller i el palau de congressos).

Poc dies després, l’Ajuntament i l’INCASÒL van fixar els termes de col•laboració a l’ARE de Ruanes, on s’estipulava que del 15% d’aprofitament de l’ARE es destinaria un percentatge (30%) a invertir en habitatge protegit al centre històric, i també s’especificava que els excedents de sòl que es poguessin produir a les actuacions urbanístiques es reinvertirien en habitatge protegit a la ciutat, especialment en actuacions al centre històric.

El gener de 2009 la plataforma Valls Viu tornava a mostrar el seu rebuig a l’ARE, afirmant que el creixement residencial previst esgotava les previsions de creixement del municipi segons el PTPCT, i assenyalava també que la finalitat del projecte se centrava més sobre la construcció d’equipaments que no pas sobre la consecució d’habitatge assequible, que en un principi era la premissa principal de les ARE.

A final del mateix mes, l’Ajuntament anunciava que un propietari havia cedit 3.000 m² de terreny per a la construcció del Museu Casteller a Ruanes, fet que permetia agilitar el projecte.

L’Ajuntament també havia aprofitat el període d’audiència de l’INCASÒL amb les administracions per tancar altres aspectes de l’ARE, com ara la millora de la mobilitat i l’adequació de les necessitats dels propietaris de l’àmbit que hi tenien una residència. El consistori havia aconseguit excloure de l’àmbit tres propietaris que limitaven amb la carretera de Barcelona. Per a la resta de veïns afectats, es va decidir que els que estaven a la zona verda hi podrien continuar residint fins que no es desenvolupés l’àmbit d’equipament, i que pel que fa als afectats pel desenvolupament residencial, es pensava estudiar les fórmules per mantenir l’edificació.

El consistori va acordar incrementar també l’ús hoteler de la zona i ampliar la zona d’equipaments esportius, pròxima a l’actual del Vilar. Pel que fa als habitatges dotacionals, el consistori va acordar tornar-los a ubicar al centre històric de la ciutat, en comptes de fer-ho a l’ARE.

El pes dels vots de l’equip de govern –17 de 21 regidors– va aturar una moció presentada a final de febrer per la CUP i ERC en què es demanava una consulta popular sobre l’ARE de Ruanes.

L’aprovació definitiva del PDU de les ARE del Camp de Tarragona va deixar el sector de Ruanes en 32,78 ha de superfície i 1.721 habitatges, a la vegada que reduïa el percentatge d’habitatge protegit al 50%.

Núria Segú, primera tinent d’alcalde, regidora de Relacions Institucionals i diputada al Parlament pel PSC, es felicitava per l’aprovació definitiva de l’ARE de Valls, i posava un termini de quinze anys per a la realització total del projecte, que es desenvoluparia en fases i en funció de la demanda generada.

Es desestima l’ARE de Cambrils
L’àmbit del sector SUND-A estava situat a l’est del terme municipal de Cambrils, al nord-oest del nucli urbà actual de Vilafortuny i al marge esquerre de la riera de Riudoms. L’àmbit limitava al sud amb el vial de Cavet (carretera T-325) que connectava Salou i Cambrils; a l’est pel camí de la platja de l’Esquirol; al nord pel camí de Sant Joan; i a l’oest per la riera de Riudoms o de Maspujols. L’actuació es desenvolupava sobre sòl urbanitzable no delimitat (SUND).

En el document d’objectius i propostes, l’ARE SUND-A de Cambrils registrava una superfície de 36 ha i preveia la construcció de 1.794 habitatges, la meitat dels quals protegits. El sector es va reduir i densificar en el document aprovat inicialment el setembre de 2008, que deixava l’àmbit en 34,46 ha i 2.067 habitatges, i no modificava el pes de l’habitatge protegit. L’ARE preveia un volum dedicat a espais lliures públics (on destacava la zona de protecció entorn de la riera de Riudoms) i d’equipaments similar a la mitjana del PDU. Els equipaments previstos eren un equipament esportiu, una escola i una reserva d’espai per a habitatge dotacional amb una previsió de 125 unitats.

Després de l’aprovació inicial de l’octubre de 2008, l’Ajuntament de Cambrils i els propietaris dels terrenys pròxims al vial de Cavet van reprendre les converses per arribar a acords sobre el desenvolupament de l’ARE.

El consistori es posicionava llavors a favor del projecte, que topava amb el recel dels veïns del barri del Molí de la Torre, que consideraven que la densitat era excessiva, i que els nous vials previstos congestionarien el trànsit de la zona. Per la seva banda, des de la urbanització els Ametllers també es mostraven reticents davant el projecte, però preferien esperar esdeveniments abans de definir-se a favor d’una posició a altra. Des del consistori, el regidor de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Daniel Pallejà, va intentar tranquil•litzar els propietaris dels terrenys afectats explicant que no es tiraria endavant sense un suport majoritari per part dels afectats.

A final de gener de 2009, però, el consistori havia canviat la seva postura i optava per descartar l’ARE per la situació de dificultat econòmica i perquè no veien com fer viable el projecte.

L’alcalde, Robert Benaiges, explicava el canvi de rumb del govern municipal (format per PSC, ERC i ICV), tot indicant que considerava positius els criteris generals del projecte, però atès el canvi de situació econòmica respecte de l’escenari inicial, veia poca viabilitat a l’actuació. Benaiges va aprofundir en la qüestió afirmant que el preu del sòl havia caigut, fet que dificultava la possibilitat de finançar els 2.000 habitatges previstos, així com els treballs d’urbanització que s’havien de dur a terme.

L’alcalde també apostava per tirar endavant els projectes d’equipaments –amb una seu universitària de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF), una residència per a la gent gran i un centre cívic– i comunicacions –unió del vial de Cavet amb l’N-340 i la carretera de la Misericòrdia– previstos al sector, a la vegada que apostava per ubicar en altres sectors de la ciutat els pisos protegits que no es farien a l’ARE.

L’alcalde tenia previst informar tant la Generalitat com els veïns i propietaris sobre el nou escenari, abans de l’aprovació provisional del PDU.

Durant les setmanes següents el consistori va matisar la seva postura afirmant que només s’estava replantejant el projecte. Benaiges posava en dubte que la Generalitat disposés del finançament necessari per dur a terme el projecte i explicava que tal com estava en aquells moments, hi hauria propietaris que hi sortirien perdent. Per tot plegat, apostava per continuar els contactes amb la Generalitat a fi d’estudiar la viabilitat del projecte, i afirmava també que els escenaris podien anar de la retirada total, passant per posposar el tema, fins a la millora de la situació econòmica o el plantejament d’una modificació radical de l’àmbit. L’alcalde hi va afegir que per tirar endavant l’obra, l’ARE havia de beneficiar el municipi, però també els propietaris.

Finalment, l’Ajuntament va decidir demanar la derogació de l’ARE, però segons Pere Solà, director general d’Urbanisme, les al•legacions havien arribat massa tard, fet que va motivar que el projecte rebés l’aprovació provisional a mitjan març.

La CUC, però, va atendre les peticions del consistori i finalment va desestimar l’ARE en el moment d’aprovació definitiva del PDU.

L’ARE de Montblanc també en queda fora
L’ARE les Arcades de Montblanc estava situada al nord-oest del terme municipal, entre el nucli residencial i el bosc de la Tossa. L’àmbit, situat completament sobre SNU, era una àrea agrícola organitzada en terrasses amb un pendent pronunciat en direcció a la conca del Francolí. Els límits de l’àmbit eren al nord el camí de la Tossa, a l’oest parcel•les ja existents, i al sud i sud-est la rasa del mas de Bulló.

En el document de propostes i objectius es va delimitar un sector de 21 ha on es pensaven encabir 1.056 habitatges.

A mitjan juny de 2008, l’Ajuntament de Montblanc, en un principi favorable a la iniciativa de l’ARE, va decidir emplaçar dins aquest sector els nous centres educatius que necessitava el municipi –un institut, un col•legi i una llar d’infants– davant la situació límit dels equipaments actuals. El consistori havia tingut dificultats per trobar terrenys on fer nous equipaments, i tenia la intenció de concentrar-los tots en un mateix espai. El terreny que es considerava més idoni era prop del torrent de Sant Joan, dins la futura ARE de les Arcades, a poca distància d’on es trobaven les actuals escoles, que per als cursos següents preveien l’ús de mòduls prefabricats per la saturació de les aules.

La regidora d’Ensenyament, Montserrat Òdena, va explicar que l’escola bressol i el col•legi de primària (que en conjunt ocuparien uns 10.000 m2) eren prioritaris, amb l’esperança que estiguessin enllestits en tres anys; i que l’institut de secundària (per al qual es reservaven entre 10.000 i 12.000 m2) es plantejava a més llarg termini.

A final de juliol, però, l’alcalde, Josep Andreu, d’Agrupament Catalanista de Montblanc, es manifestava a favor de la reducció a la meitat de l’ARE de les Arcades, segons previsions de la Generalitat. L’alcalde ja havia manifestat anteriorment la voluntat de retallar o fins i tot aturar el projecte inicial perquè superava les previsions de creixement del municipi. L’alcalde supeditava el seu suport definitiu al projecte al fet que fos a mitjà termini, atès que ja hi havia un parc d’habitatges considerable que restava sense vendre, i ateses les males perspectives que la crisi econòmica augurava en aquest sentit.

El document aprovat inicialment el setembre de 2008 retallava efectivament l’àmbit (9,93 ha) i el nombre d’habitatges previstos (534), dels quals la meitat rebien protecció oficial. Es destinaven 855 m2 del sector (el 0,86%) a habitatge dotacional. Pel que fa al sistema d’espais lliures públics, es pensava confegir un parc lineal seguint el camí i la rasa del mas del Bulló, amb la finalitat d’estructurar un corredor verd entre el centre històric i el medi rural que envolta la ciutat.
El febrer de 2009, el consistori es va decantar per no tirar endavant l’ARE. Josep Andreu va demanar a la Generalitat que retirés el projecte perquè no estaven d’acord ni amb la ubicació, ni amb el model de quatre pisos d’altura, ni consideraven que el projecte fos econòmicament viable, i recordava també que encara disposaven d’un bon nombre de pisos de l’empresa pública Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) per vendre.

El 12 de març, la CTUT desestimava l’ARE les Arcades en el moment d’aprovar provisionalment el PDU de les ARE del Camp de Tarragona.

Les previsions de la Generalitat eren que durant el 2010 es podria iniciar la urbanització dels sectors aprovats, i situava l‘inici de la construcció d’habitatges per al 2011.

Més informació
www.gencat.cat/ares