La Generalitat aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat. La Generalitat descarta dues de les tretze ARE previstes en el document d’objectius i propostes, les d’Esparreguera i Santa Coloma de Cervelló, abans de fer l’aprovació inicial del Pla. Tot i aquesta retallada, el Baix Llobregat concentra gairebé una quarta part dels habitatges previstos a les ARE del conjunt de Catalunya.

El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya (781.749 habitants el 2008, el 10,6% del total català), i formapart de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) presentava el document d’objectius i propostes de les àrees residencials estratègiques (ARE), que preveia per al Baix Llobregat tretze àmbits d’actuació que sumaven un total de 278 ha de sòl, i plantejava construir-hi 17.656 habitatges, que comptarien amb un 50% dels casos amb protecció oficial. Les ARE afectaven els municipis d’Abrera, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Martorell, Olesa de Montserrat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, a més d’un petit espai del terme de l’Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès. No es projectava cap ARE a la capital comarcal, Sant Feliu de Llobregat.

L’Avanç del pla director urbanístic (PDU) de les ARE del Baix Llobregat de maig de 2008 encara mantenia totes tretze ARE, per bé que en la tramitació posterior es van descartar les d’Esparreguera (el Castell) i Santa Coloma de Cervelló (Colònia Güell), per motius administratius i estratègics. En el cas d’Esparreguera, l’Ajuntament va decidir retirar l’ARE perquè la considerava desproporcionada, mentre que a Santa Coloma de Cervelló l’àmbit triat per la Generalitat ja comptava amb un procés de planejament derivat en curs.

Bona part de les ARE del PDU del Baix Llobregat es desenvolupaven íntegrament sobre sòl urbanitzable, ja fos delimitat (SUD) –com en els casos d’Olesa de Montserrat i Sant Boi de Llobregat–, no delimitat (SUND) –a Sant Joan Despí– o no programat (SUNP) –a Cornellà de Llobregat i l’eixample Sud del Prat de Llobregat–. Les ARE d’Abrera i la de la ronda Sud-aeroport al Prat de Llobregat es trobaven sobre sòl urbà no consolidat (SUNC); la de Montesa, a Esplugues de Llobregat, sobre sòl urbà consolidat (SUC); la de Sant Vicenç dels Horts i la de Martorell estaven parcialment sobre SUD i sobre sòl no urbanitzable (SNU); i la de Can Cervera comptava amb SUD i sòl urbà.

Nou de les onze ARE que continuaven en tramitació van experimentar un increment de superfície en el document aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 25 de setembre de 2008, fins a deixar el conjunt del PDU en 264,68 ha i 16.603 habitatges previstos. La gran majoria d’ARE continuaven presentant un percentatge d’habitatge protegit similar al mínim exigit, tret dels casos de les ARE de Salines-Serrallo a Cornellà i ronda del Sud-aeroport al Prat de Llobregat, fet que deixava per al conjunt la comarca un 55,3% d’habitatge amb protecció oficial.

El document aprovat definitivament pel CUC el març de 2009 no comportava grans canvis, atès que es mantenien el nombre d’ARE i només disminuïa lleugerament la superfície total (261,63 ha) i el volum d’habitatges previstos (15.924), mentre que augmentava lleugerament el percentatge d’habitatge protegit (56,25%).

Les ARE del Baix Llobregat finalment aprovades suposaven el 22,5% de la superfície i el 22,9% del volum d’habitatges de totes les ARE de Catalunya.
 

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu

El Prat de Llobregat (eixample Sud i ronda Sud-aeroport)
Davant la necessitat de disposar de més sòl per a habitatge i per a activitats econòmiques, l’Ajuntament del Prat de Llobregat estava planificant la seva expansió en dues grans àrees de creixement al nord i al sud de la ciutat actual.

L’EIXAMPLE NORD s’estava desenvolupant en dos subsectors. El primer es desenvolupava a partir del Consorci Prat Nord, participat per l’Ajuntament mateixa i per la Generalitat, que estava preparant per a la urbanització l’espai conegut com Centre Direccional, unes 150 ha de sòl urbanitzable situades entre l’autovia de Castelldefels, la pota Sud i el Llobregat, on es preveien uns 4.500 habitatges. A tocar d’aquesta zona, i al sud de l’autovia de Castelldefels, l’Ajuntament pensava desenvolupar 50 ha de sòl urbà on ubicaria una estació intermodal i uns 4.000 habitatges.

L’expansió cap al sud de la ciutat es projectava portar a terme a partir de dues ARE, anomenades eixample Sud i ronda del Sud-aeroport, limítrofes entre elles i que tancaven el creixement de la ciutat en la seva banda de mar.

L’ARE eixample Sud estava ubicada sobre sòl urbanitzable no programat, en terrenys situats al sud del nucli urbà del Prat, en un espai limitat al nord per l’avinguda Onze de Setembre, al sud pel límit de sòl no urbanitzable, l’espai de sistema aeroportuari i les hortes del Parc Agrari del Baix Llobregat, a l’est pel carrer Número 6 i a l’oest per la carretera de l’Aviació.

L’ARE ronda del Sud-aeroport es desenvolupava sobre sòl urbà no consolidat situat al sud-oest del nucli, prop dels barris de Sant Cosme i la Granja. L’àmbit estava delimitat al sud pel Parc Nou, incloent-hi els terrenys de la ronda del Sud i part de l’enllaç amb l’avinguda del Remolar; a l’est, per la carretera de l’Aviació i el futur ARE eixample Sud; a l’oest, per la ronda del Sud; i al nord, pel barri de la Granja, el Complex Esportiu Municipal Julio Méndez, el carrer del Riu Llobregat, l’Equipament Cívic Delta del Llobregat, i els carrers Xúquer i Anoia. L’àmbit excloïa un espai interior ocupat per l’església de Sant Cosme i Sant Damià.

Des de l’Ajuntament del Prat, l’equip de govern, format per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), valorava molt positivament el fet que les ARE permetessin desenvolupar més ràpidament una zona que feia anys que tenien planificada i que sense aquesta actuació haurien trigat molts més temps a dur a terme els seus projectes.

En el document d’objectius i propostes de febrer de 2008, l’ARE eixample Sud disposava de 36 ha on es pensaven projectar 3.282 habitatges, mentre que l’ARE ronda del Sud-aeroport tenia una superfície de 15 ha i s’hi ubicaven 1.010 habitatges.

En l’aprovació inicial del PDU, el setembre de 2008, l’ARE eixample Sud es va ampliar fins a les 38,12 ha, mentre que la de ronda del Sud-aeroport es retallava fins a les 8,57 ha. Totes dues ARE presentaven, també, una davallada del nombre d’habitatges previstos (2.648 i 775,respectivament). A l’ARE eixample Sud es mantenia el percentatge d’habitatge protegit en un 50%, mentre que a la ronda Sud-aeroport pujava fins a un 69%.

Totes dues ARE dedicaven més d’un terç de la seva superfície a espais lliures públics, bàsicament parcs i jardins entorn dels edificis residencials, però la dotació d’equipaments (inclosos uns 5.000 m2 per a habitatge dotacional) es concentrava en l’ARE eixample Sud, repartits de forma equilibrada dins aquest àmbit, en una zonificació que intercalava usos residencials i serveis públics.

El febrer de 2009, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) anunciava que havia presentat al•legacions per demanar la retirada de l’ARE eixample Sud, i argumentava que amb el Pla Seda-estació i l’ARE ronda del Sud-aeroport ja es disposaria d’un volum d’habitatges suficient per al creixement de la ciutat. Consideraven, amés, que tirar endavant les dues ARE suposaria sobredimensionar l’oferta en un moment de crisi immobiliària.

El març de 2009, al PDU aprovat definitivament, totes dues ARE veien retallada lleugerament la seva superfície (37,72 i 7,20 ha, respectivament), mentre que el nombre d’habitatges experimentava un creixement igualment petit (2.666 i 776 nous pisos). El percentatge d’habitatge protegit es mantenia en el 50% a l’ARE eixample Sud i baixava fins al 67% a la ronda del Sud-aeroport.

Sant Vicenç dels Horts (la Façana)
El maig de 2007, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, la Generailitat de Catalunya, a través de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), van acordar tirar endavant el Consorci Urbanístic per al Desenvolupament de la Façana del Llobregat. El ple de l’Ajuntament va aprovar la constitució del Consorci amb els vots a favor de l’equip de govern liderat pel PSC, així com del grup de Convergència i Unió (CiU), mentre que ICV es va abstenir i ERC es va absentar de la votació, tot i que anteriorment ja havia mostrat la seva oposició al projecte.

El projecte ja preveia, llavors, la construcció d’uns mil habitatges protegits, així com equipaments educatius, culturals, esportius i de lleure.

L’ARE la Façana de Sant Vicenç dels Horts, tal com la plantejava la Generalitat, era una actuació que es desenvolupava en tres subsectors, ubicats parcialment sobre SNU i SUD, en aquest darrer cas destinat en el planejament vigent a sistemes de protecció, d’equipaments i a viari.

El primer es trobava situat a l’oest del terme municipal, entre el nucli residencial ja consolidat i el límit del Parc Agrari del Baix Llobregat, tenia una superfície de 38,5 ha i constava de terrenys agrícoles, zona de viari i zona de protecció de sistemes generals segons el Pla general metropolità (PGM). Els límits de l’àmbit eren al nord l’encreuament entre les connexions de la BV-2002 amb la carretera N-340, al sud el límit del terme municipal de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, a l’est el límit del Parc Agrari del Baix Llobregat, i a l’oest l’actual traçat de la BV-2002 i el sòl urbà ja consolidat del municipi.

El segon àmbit estava situat a l’extrem oest del nucli urbà, entre aquest i la falda del turó de Can Riera, i tenia una superfície de 2,52 ha. Aquest sector limitava amb l’avinguda Mas Picó, davant de l’IES Frederic Mompou, i estava qualificat com a sistema de parc forestal de conservació i sistema d’equipaments comunitaris de nova creació de caràcter local.

El tercer àmbit estava situat dins del nucli urbà i pròxim a l’anterior, a la falda del turó de Can Riera, i comptava amb una superfície de 2,67 ha. La zona estava delimitada pels carrers de Linares, Martorell, la plaça d’Ernesto Che Guevara i la part del darrere de les parcel•les que donen al carrer de l’Aireol. Aquest àmbit estava qualificat com a sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local en el planejament vigent.

En el document d’objectius i propostes de febrer de 2008 disposava de 41 ha i preveia 2.665 habitatges.

En el document del PDU aprovat inicialment el setembre del mateix any l’ARE havia augmentat lleugerament la seva superfície (43,7 ha) i el volum d’habitatges previstos (2.733), sense modificar el percentatge de protecció oficial, que es mantenia en el 50%.

El consistori va reaccionar favorablement a aquest aprovació, i considerava que, amb la urbanització de la façana del Llobregat, la ciutat comptaria amb l’avantatge de disposar de prop d’un miler d’habitatges assequibles per al seus ciutadans, en un espai que tindria els equipaments necessaris per donar servei al nous habitants.

També a l’octubre, l’Ajuntament aprovava, amb els vots favorables del PSC, Partit Popular (PP) i Partit Independent Vicentí (PIPV), i l’oposició d’ERC, CiU i ICV, la modificació dels estatuts del consorci urbanístic que afectava la Façana des d’abans de la tramitació de les ARE, per tal d’adequar-lo als nous paràmetres.

El desembre de 2008, ERC va presentar una moció per aturar i retirar el projecte de l’ARE, argumentant que el municipi ja tenia un parc suficient i que la crisi feia que estigués vacant un nombre important d’habitatges que feien innecessària l’actuació. Aquesta moció fou rebutjada en ple municipal per l’equip de govern. El febrer de 2009, ERC i CiU van presentar mocions per demanar la celebració d’una consulta popular sobre l’ARE, que van ser desestimades també per la majoria de govern.

En el document aprovat definitivament el març de 2009 es va reduir lleugerament l’àmbit (42,89 ha) i de forma més considerable el nombre d’habitatges (2.145), a la vegada que s’augmentava de manera gairebé imperceptible el percentatge d’habitatges protegits fins al 50,6%.

ERC tenia pensat presentar una altra moció demanant la celebració d’una consulta popular sobre l’ARE de la Façana en el ple de juny de 2009.

Colònia Güell i riera de Can Solé
En el document d’objectius i propostes de febrer de 2008 la Generalitat preveia ubicar una ARE, anomenada Colònia Güell, de 27 ha i amb 1.442 habitatges previstos a Santa Coloma de Cervelló. Aquesta ARE, però, es va desestimar abans de l’aprovació inicial del PDU, atès que per a aquest sector l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, juntament amb l’ajuntament veí de Sant Boi de Llobregat, ja estava desenvolupant un pla parcial residencial, anomenat Entorn de la Colònia Güell, en terrenys propietat de l’INCASÒL.

La Generalitat també preveia en un terrenys propers, al municipi veí de Sant Boi de Llobregat, l’ARE riera de Can Solé, que en un primer moment tenia 6,11 ha i una previsió de 304 habitatges previstos. L’equip redactor del PDU va augmentar posteriorment l’àmbit fins a les 9,03 ha i els 450 habitatges, i es va acordar amb l’Ajuntament de Sant Boi un increment del sòl d’aprofitament fins a 31.000 m2 de sostre.

A final d’abril de 2008 es feia l’aprovació del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’INCASÒL i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per al desenvolupament del Pla parcial residencial Entorn de la Colònia Güell, als terrenys de l’ARE desestimat.

El juny de 2008, fruit de les negociacions amb l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, es va definir un àmbit de 12,03 ha per a l’ARE riera de Can Solé, que incloïa 3 ha del terme de Santa Coloma i recollia el sector definit a la modificació puntual del PGM de l’entorn de la Colònia Güell i la plana del Galet, anomenat Sector Terciari Industrial Torrent de Can Solé. El sector, que es trobava íntegrament sobre SUD, preveia un descens important del nombre d’habitatges previstos (220).

L’ARE riera de Can Solé no va patir modificacions importants durant les aprovacions inicial i definitiva del PDU de setembre de 2008 i març de 2009, i destacava per un escàs desenvolupament residencial, amb 220 habitatges, la meitat protegits, i gairebé un 60% de sòl destinat a verd públic. El sector també preveia gairebé 8.000 m2 destinats a usos terciaris.

Les zones d’aprofitament s’ubicaven en part a Santa Coloma de Cervelló –d’ús terciari i industrial– i en part a Sant Boi de Llobregat –destinats a habitatge i ús comercial–. Bona part del sector es dedicava a l’establiment d’un parc fluvial entorn de la riera que donava nom a l’actuació, que havia d’actuar com a corredor ecològic.

Els ajuntaments de Santa Coloma i Sant Boi van sol•licitar a final de març de 2009 la tramitació de la modificació puntual del PGM en els àmbits de l’entorn de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Sant Boi de Llobregat, la Colònia Güell i el sector de SUD de la riera de Can Solé, a la CTUB.

Cornellà de Llobregat (Salines-Serrallo)
L’ARE Salines-Serrallo, situada sobre SUNP, comptava amb una part dels terrenys que no eren computables a efectes d’edificabilitat, atès que els terrenys pròxims a la ronda Litoral (A-2) estaven expropiats pel Ministeri de Foment (MIFO). L’àmbit tenia una forma lleugerament rectangular, i estava situat entre l’avinguda del Baix Llobregat i el cinturó del Litoral, i limitava al nord amb el terme municipal de Sant Joan Despí i al sud amb el sector de ribera Serrallo. L’àmbit estava travessat per la carretera de Sant Boi.

El document de propostes i objectius de la Generalitat establia per al sector unes 48 ha, i hi projectava 2.410 habitatges, la meitat protegits.

L’abril de 2008 el DPTOP estudiava obrir una tercera estació d’FGC a Cornellà, entre la parada de Cornellà Riera i el cinturó del Litoral. La parada donaria servei directe a la futura ARE Salines-Serrallo, i connectaria també amb la futura plataforma per a autobusos Busbaix de la C-245, entre Castelldefels i Cornellà. Aquesta actuació també facilitaria la distribució de l’afluència de públic al NOU ESTADI DE L’RCD ESPANYOL. El DPTOP també va anunciar que Gestió d’Infraestructura SA (GISA) ja havia licitat l’assistència tècnica per a la redacció del projecte informatiu d’aquesta nova estació, document que es pensava tenir enllestit durant el 2009. Les previsions apuntaven a la posada en servei de l’estació cap al 2011, en un calendari molt similar al que es projectava per a la urbanització de l’ARE. Es tractava, doncs, d’un sector amb un important factor de transport públic, més si es tenia en compte que també s’estava pensant de fer una prolongació del Trambaix per donar servei a la zona i a la ciutat.

L’altre aspecte a destacar de l’actuació es trobava en el fort impacte de l’habitatge protegit, atès que en el document aprovat inicialment el setembre de 2008, que augmentava la superfície de l’ARE fins a les 53,98 ha, es projectava que més del 80% dels 2.372 habitatges previstos fossin de protecció oficial.

En el document aprovat definitivament el març de 2009 per la Generalitat, l’ARE no veia modificada la seva superfície, encara que sí que creixia en nombre d’habitatges (2.497) i mantenia l’elevat percentatge de protecció oficial (80,1% dels habitatges previstos).

ARE de Can Cervera i Montesa a Esplugues de Llobregat
La Generalitat preveia ubicar dues ARE a Esplugues. La de Montesa se situava sobre SUC, majoritàriament d’ús industrial. Es tractava d’una ARE amb dos subsectors situats al sud del terme municipal, al barri Montesa, en contacte directe amb els termes municipals de Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat, en un terrenys pròxims al polígon d’habitatges de Sant Ildefons, dels quals restava separat per la presència de la fàbrica Montesa, que donava nom al sector. L’ARE Montesa comprenia sòls industrials –l’antiga fàbrica Montesa i parcel•les industrials pròximes–, sòls residencials –algunes illes d’edificacions unifamiliars adjacents–, i d’equipaments –l’antic camp de futbol del Rayo Amarillo.

La primera subzona, aproximadament una cinquena part de l’ARE, constava dels terrenys del Rayo Amarillo, delimitats per les avingudes de Cornellà (antiga C-245) i del Baix Llobregat, i pels carrers Montesa i Sant Antoni Maria Claret. La segona zona constava dels terrenys de l’antiga fàbrica Montesa, la illa de sòls industrials delimitats pels carrers Sant Gabriel, Sant Antoni Maria Claret, Sant Jordi i Bruc, deixant-hi exclosa la peça del CEIP Folch i Torres, i les illes d’habitatges unifamiliars delimitades pels carrers de Sant Jordi, Marina i Priorat, i pels carrers Verge de Guadalupe, Carme, Sant Jordi i Bruc.

L’ARE de Can Cervera estava situada majoritàriament sobre SUD, amb un petit espai de sòl urbà. L’espai formava un triangle amb un vèrtex nord en la confluència del carrer Molí amb el carrer Laureà Miró, un costat a ponent delimitat per la ronda, un altre costat a llevant delimitat pel carrer Molí i el carrer Ciutat de l’Hospitalet i amb un costat al sud delimitat per la futura avinguda de l’Electricitat i el terme municipal de l’Hospitalet. En l’angle sud-oest incorporava una part del terme municipal de l’Hospitalet, equivalent al 6% del conjunt de l’ARE. Dins del sector s’incorporava el Parc de la Solidaritat, un gran parc urbà que ocupava gairebé la meitat de l’actuació.

L’evolució de les dues ARE va seguir camins oposats durant el procés de tramitació del PDU.

La proposta inicial per a l’ARE Montesa d’abril de 2007 fixava un àmbit de 16,46 ha amb 832 habitatges, xifres molt similars a les presents en el document d’objectius i propostes de febrer de 2008, que establien per a l’àmbit 16 ha i 823 habitatges.

Posteriorment, en la redacció del PDU es van excloure de l’àmbit inicial proposat els sòls industrials consolidats i que continuaven en funcionament i els sòls situats fora del terme municipal d’Esplugues de Llobregat.

Per la seva banda, l’ARE Can Cervera tenia el febrer de 2008 una vintena d’hectàrees i s’hi projectaven 1.837 habitatges.

El 16 de juliol de 2008, l’Ajuntament va acordar declarar la conveniència i oportunitat de procedir a sotmetre determinades porcions de sòl urbà a actuacions de transformació urbanística, amb la finalitat de portar a terme els objectius i propòsits establerts per a les ARE. Per aquest motiu va aprovar inicialment una modificació puntual del PGM per transformar de sòl urbà a SUD el sector de l’ARE de Montesa, i la delimitació dels ARE de Can Cervera i la Masia (aquesta darrera no apareixia en el document de propostes i objectius de la Generalitat, i fou desestimada en el posterior procés de redacció del PDU), amb els vots favorable de PSC i ICV, l’abstenció de CiU i PP i el vot contrari del regidor d’ERC.

En la proposta de PDU aprovada inicialment durant el setembre, l’ARE de Montesa es va reduir fins a les 11,03 ha, però va augmentar considerablement el seu volum d’habitatges, fins a 2.229; per contra, la de Can Cervera va veure reduïda també la seva extensió (21,63 ha), així com el nombre d’habitatges previstos (1.360).

El febrer de 2009, l’Ajuntament d’Esplugues va aprovar provisionalment la modificació puntual del PGM de la població en l’àmbit de les ARE de Can Cervera i Montesa, amb els onze vots favorables de l’equip de govern (PSC) i els nou vots en contra de l’oposició (PP, ICV, CiU i ERC), que argumentaven el seu posicionament en la manca d’informació donada als veïns afectats, la reconversió d’espais industrials i zones verdes a SUD, la gran densificació prevista, la volumetria excessiva de les construccions, així com la manca de previsió concreta dels equipaments que es volia ubicar a les ARE. En el mateix ple es van aprovar els convenis urbanístics signats amb els propietaris majoritaris de les dues ARE per a la seva preparació i desenvolupament.

La proposta definitiva del PDU del Baix Llobregat de març de 2009 no va comportar canvis en l’ARE Can Cervera, i els que van tenir lloc en la de Montesa eren poc importants, amb una petita reducció de la superfície (10,97 ha) i del nombre d’habitatges previstos (2.105). El percentatge d’habitatges protegits se situava en un 50% en el cas de Can Cervera i en un 50,31% a Montesa.

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz (PSC), va avançar a mitjan maig de 2009, en la inauguració de Firesplugues, que l'Ajuntament estava negociant amb el DPTOP per obtenir una tercera ARE que estaria vinculada al projecte de fer subterrània l’autovia B-23, que també es trobava en fase de negociacions amb el MIFO. Segons Díaz, l'Ajuntament treballava perquè a la tardor hi pogués haver un acord amb les dues administracions que permetés concretar els dos projectes i el seu finançament. Díaz explicava que part dels diners necessaris per pagar el cobriment podrien arribar a través de la nova àrea residencial. El consistori presentava a Firesplugues les principals obres que estaven en curs i els projectes previstos, com ara les ARE de Montesa i Can Cervera, ja aprovades per la Generalitat.

El ple de l’Ajuntament de juny de 2009 va acordar l’aprovació inicial de la constitució dels consorcis necessaris per al desenvolupament de les ARE de Can Cervera i Montesa, amb l’INCASÒL.

L’alcaldessa explicava a final de juny que esperava que en el moment de començar la urbanització de les ARE, que fixava per a la primavera de 2010, ja hauria millorat la situació econòmica, i comentava, respecte del projecte de fer una ARE lligada al cobriment de la B-23, que les negociacions amb el DPTOP i el MIFO seguien el seu curs, i que en tot cas no s’hi preveia un gran creixement residencial, sinó una façana de construccions que permetessin a la vegada generar recursos per sufragar-ne el cobriment.

Més informació
www.gencat.cat/ares