Actualitzat a 31/3/2015

El febrer de 2015 s’inaugura la interconnexió elèctrica a través de la línia elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs, per bé que fins al juny funcionarà en període de proves. Per la seva banda les subestacions, que han de permetre donar servei a les Comarques Gironines i als parcs eòlics, avancen a un ritme molt més lent i en alguns casos queden ajornades. Els governs espanyol i francès subratllen els beneficis de la interconnexió i enuncien noves línies mentre els opositors recorden l’impacte ambiental i reiteren que no era necessària.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2012, 2013

La línia elèctrica transfronterera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès per incrementar la capacitat d’interconnexió entre l’Estat espanyol i l’Estat francès a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. D’aquesta manera la potència elèctrica que podria creuar la frontera passaria dels 1.400 MW als 2.800 MW, prop d’un 4% de la capacitat de producció d’Espanya, però encara lluny de l’objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres.

Després de rebutjar la possibilitat de fer passar la línia pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals, mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una longitud d’uns 200 km i comportaria la construcció, aproximadament cada 300 m, de torres de fins a 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

El Govern espanyol i el Govern francès, que eren els qui tenien les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) en el tram Barcelona-Perpinyà. També defensaven la construcció de la línia les associacions empresarials com la Cambra de Comerç o Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec).

En canvi aquesta infraestructura tenia l’oposició dels grups ecologistes del nord i sud de la frontera que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombroses administracions locals, especialment de la Catalunya Nord. Els detractors mantenien que la línia era innecessària, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que suposaria i alertaven dels possibles efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut humana. Asseguraven que l’objectiu últim de la interconnexió era vendre l’excedent d’energia nuclear a Portugal i el Marroc. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents i un model energètic alternatiu basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum.

Traçat previst
El primer tram, entre Sentmenat i Bescanó passant per Vic (Osona), disposava d’un avantprojecte redactat el 1997 per REE i que fou modificat el 2002 i presentat a informació pública amb la introducció de diverses millores com l’allunyament de la línia dels espais naturals i de nuclis urbans o el desmantellament de línies velles. Diversos ajuntaments van presentar al•legacions demanant que la línia no passés per Osona i les Guilleries sinó que anés paral•lela al FAV.

A partir de Bescanó en sortirien dues ramificacions per alimentar les subestacions del FAV. Una es dirigiria al sud passant molt a prop del nucli urbà d’Aiguaviva i a partir d’aquí transcorreria entre la N-II i la AP-7 fins a Riudarenes (la Selva). L’altre, en direcció nord, passaria pel nord-oest del Gironès fins a arribar a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), a partir del qual aniria paral•lel al futur FAV fins a Santa Llogaia d’Àlguema, prop de Figueres (Alt Empordà).

Entre Figueres i Baixàs hi havia tres alternatives per travessar la frontera: per la Jonquera, per Maçanet de Cabrenys i per la Vajol. La primera opció era la preferida pel Govern espanyol i pel Govern de la Generalitat ja que seguia el corredor del FAV, però era fortament rebutjada pel Consell General dels Pirineus Orientals perquè hauria de travessar tota la plana del Rosselló, una àrea densament poblada. La segona i la tercera opció eren més ben vistes per la companyia elèctrica francesa Réseau de Transport d’Electricité (RTE) ja que reduiria molt els quilòmetres de traçat per la Catalunya Nord però continuava tenint l’oposició del Consell General dels Pirineus Orientals per l’impacte sobre la vall del Tec i no agradava al Govern de la Generalitat pel fort impacte ambiental sobre l’àrea de les Salines-Bassagoda, inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Es fa públic l’esborrany del Pla d’energia
El mes de març de 2005 el Govern de la Generalitat va donar a conèixer el primer esborrany del PLA DE L’ENERGIA de Catalunya 2005-2015 elaborat pel Departament de Treball i Indústria (DTI) en el qual es considerava que la línia de 400 kV Bescanó- Figueres-Baixàs era bàsica per garantir el subministrament elèctric de les comarques gironines, per reforçar la seguretat i estabilitat del sistema elèctric i per alimentar el FAV. El Pla subratllava que les comarques de Girona únicament generaven un 24% de l’equivalent a l’energia que consumien. El document descartava el soterrament per l’excessiu cost i per la menor distància entre les persones i la línia, amb el consegüent increment del camp electromagnètic.

Dins del Govern català el PSC defensava l’esborrany del Pla de l’energia i la necessitat de la MAT mentre ERC i ICV s’hi mostraven en contra i defensaven altres alternatives com el reforçament de les línies existents –de 220 kV- o la construcció de centrals de cicle combinat a alguns polígons de les comarques gironines. Per la seva banda CiU i el PP es mostraven completament a favor de la MAT.

Un mes més tard el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va remetre als ajuntaments els estudis d’impacte ambiental de les diverses opcions de traçats per unir Bescanó i Baixàs realitzades per REE. L’estudi mantenia que el FAV necessitava una línia de 400 kV i no només de 220 kV i que la millor alternativa per creuar la frontera era la de Maçanet de Cabrenys, ja que evitaria creuar la plana del Rosselló. En el document s’assegurava que la línia no passaria en cap punt a menys de 120 metres d’habitatges ni a menys de 500 d’un nucli urbà i que, dels 87 quilòmetres del traçat, 82 substituirien altres línies que serien desmuntades. A partir d’aquell moment els municipis disposaven de trenta dies per presentar al•legacions.

Creix l’oposició a les comarques gironines
L’esborrany del Pla de l’energia i l’enviament dels tres traçats del MMA va posar en alerta els col•lectius contraris a la MAT i els ajuntaments afectats. La Plataforma No a la MAT va reiterar l’oposició a la línia i va presentar un estudi alternatiu. Aquest apuntava que, si es convertissin les actuals línies La Roca-Santa Llogaia d’Àlguema (132 kV) i Tordera-Girona (110 kV) en 220 kV a doble circuit seguint el mateix traçat actual, s’asseguraria el subministrament a les empreses i al FAV en situacions de màxima demanda encara que es produís la fallada d’algun dels circuits existents.

Per la seva banda els alcaldes afectats van presentar al•legacions conjuntes contra l’estudi presentat pel MMA rebutjant els tres traçats proposats fins que no s’aprovés el Pla de l’energia. També demanaven que, si finalment es realitzava la línia, s’aprofitessin els corredors d’infraestructures existents i se soterrés en la seva totalitat. Els alcaldes contraris a la MAT de les comarques gironines es van coordinar amb l’associació Sydeco THT-66 que agrupava els alcaldes de la Catalunya Nord contraris al projecte a través d’una trobada al Pertús (Alt Empordà) realitzada el 30 d’abril. A més van constituir l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) que estava presidida per Paulí Fernández, alcalde de Vilafant (Alt Empordà), i on s’hi van afegir prop de 40 municipis.

El maig de 2005 es va realitzar una manifestació contra la línia d’alta tensió a la Jonquera (Alt Empordà), organitzada per la Plataforma No a la MAT, el Collectif Non à la THT i Salvem l’Empordà. Segons els organitzadors va aplegar 5.000 persones mentre els Mossos d’Esquadra van rebaixar aquesta xifra fins als 3.600. Entre els manifestants hi havia una cinquantena d’alcaldes del nord i el sud de la frontera, diversos representants d’ERC i ICV i el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin.

Paral•lelament diversos organismes van seguir defensant la interconnexió. El director de planificació i qualitat de xarxa de Fecsa- Endesa, Víctor Albet, va assegurar que en aquells moments no podien subministrar prou energia a unes 160 empreses de les comarques gironines. La Cambra de Comerç va afirmar que la “construcció immediata de la línia Bescanó-Baixàs a 400 kV” era imprescindible per subministrar electricitat al FAV i per satisfer “la demanda creixent d’energia elèctrica, a un ritme estimat del 4,5% anual a Catalunya”. Finalment l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA) també va defensar la interconnexió elèctrica per evacuar l’energia produïda per les futures centrals eòliques de l’Empordà.

El govern discuteix l’alternativa Vic-Baixàs pel Coll d’Ares
A finals del mes de maig de 2005, el portaveu del Govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, va fer públic que s’estava estudiant la possibilitat de fer la interconnexió elèctrica a través del reforçament de la línia de 400 kV ja existent entre Vic i Baixàs que transcorre pel nord de la comarca d’Osona, fa una petita incursió a la Garrotxa, travessa el Ripollès fins arribar a la frontera pel coll d’Ares i entra al Vallespir per Prats de Molló. Aquesta línia fou construïda a mitjans dels 70 amb l’objectiu de facilitar el transport fins a França de l’electricitat produïda a la central nuclear de Vandellòs. Posteriorment fou utilitzada pel subministrament de l’àrea de Barcelona si bé la seva capacitat de transport era molt limitada ja que havia quedat obsoleta tècnicament. El reforçament de la línia consistiria en una renovació completa per tal que pogués transportar un segon circuit i, per tant, una major potència.

El Govern català justificava aquesta nova proposta davant la negativa del Govern francès a un traçat que travessés els Pirineus per la Jonquera. Encara que s’optés per aquesta alternativa es mantindrien els trams Vic-Bescanó, Bescanó-Santa Llogaia i Bescanó-Riudarenes, que es complementarien amb la construcció d’una central elèctrica de cicle combinat per garantir el subministrament d’energia al FAV i a les comarques de Girona. Tot plegat evitaria la construcció del tram entre Santa Llogaia d’Àlguema i Baixàs, que el Govern considerava el més conflictiu per l’oposició existent a la Catalunya Nord i per l’impacte sobre el sector nord de l’Alt Empordà.

L’empresa elèctrica REE va refusar aquesta solució argumentant que la línia de Bescanó no hauria de quedar sense continuïtat ja que, en aquest cas, es perdrien els beneficis que comporta una xarxa interconnectada per garantir un bon subministrament elèctric al FAV i a les comarques gironines. La Cambra de Comerç també s’hi va mostrar contrària al considerar que era una solució a curt termini però no a llarg termini ja que només permetria augmentar la interconnexió amb França de 1.100 a 1.600 MW mentre l’opció de Vic-Bescanó-Baixàs permetria passar de 1.100 MW a 2.200 MW, més a prop dels 4.000 MW que recomanava la Unió Europea per l’Estat espanyol, el 10% de la seva capacitat de producció.

Des de l’àmbit ecologista la Plataforma No a la MAT i Salvem l’Empordà també van rebutjar aquesta opció i es van solidaritzar amb les comarques afectades subratllant que la seva lluita no era “per un traçat” sinó contra “el model energètic que representa la MAT”.

A les comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa aquesta proposta va topar amb el rebuig frontal dels ajuntaments afectats i dels consells comarcals que argumentaven que ja feia més de trenta anys que pagaven la quota de solidaritat que suposa el pas d’una infraestructura d’aquest tipus. A més subratllaven que les necessitats energètiques eren a Girona i la Costa Brava i no al Ripollès i que l’esborrany del Pla de l’energia no exposava aquesta possibilitat.

El 28 de juliol el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va anunciar que el Govern descartava definitivament l’alternativa Vic-Baixàs per motius tècnics, ambientals i per la manca d’un acord polític i social en el territori. Segons Rañé aquesta opció requeria un desdoblament de la línia, és a dir no tan sols la modernització de la línia actual sinó també la creació d’una altra línia paral•lela, i a més no garantia l’alimentació del FAV i de les comarques gironines per la manca de continuïtat de la línia de Bescanó.

Aquesta decisió fou aplaudida pels representants locals d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa mentre membres de la Plataforma No a la MAT d’aquestes comarques van assegurar que s’oposarien a qualsevol traçat.

S’aprova el Pla de l’energia i surt a exposició el primer tram
El mes d’octubre de 2005 el Govern de la Generalitat va aprovar, amb els vots favorables de tots els consellers, el Pla de l’energia de Catalunya 2005-2015. Mentre el primer esborrany definia la interconnexió com a “necessària” el document definitiu substituïa aquest terme per l’expressió “una opció possible” per cobrir les necessitats energètiques entre l’Estat espanyol i França i la desvinculava del subministrament a les comarques de Girona i al FAV. Pel que fa als traçats únicament s’apuntava que no se’n descartava cap i preveia la possibilitat d’un soterrament parcial. D’aquesta manera la decisió final quedava en mans del Ministeri d’Indústria que, no obstant això, hauria de consultar-ho amb el Govern català.

La Plataforma No a la MAT va criticar el Pla de l’energia perquè, en la seva opinió, no apostava fermament per un model basat en l’estalvi i eficiència energètica, l’ús de fonts renovables i la generació distribuïda que permetés fer front a la dependència envers els combustibles fòssils i l’escalfament del planeta. Per això va convocar –amb el suport de la federació Ecologistes de Catalunya, Greenpeace i Ecologistes en Acció- una manifestació a Barcelona contra la MAT i el Pla de l’energia el 15 d’octubre. Hi van participar 5.000 persones segons els organitzadors i 2.000 segons la guàrdia urbana, majoritàriament provinents de les comarques gironines i de la Catalunya Nord.

D’altra banda, el mes de novembre va sortir a exposició pública el projecte executiu del tram de la línia entre Sentmenat i Bescanó realitzat per REE. Anteriorment, el mes de maig, el Ministeri d’Indústria havia autoritzat la MAT en aprovar l’avantprojecte presentat el 2002, desestimant així les al•legacions que havien efectuat els ajuntaments de Sant Hilari Sacalm, Osor, Santa Coloma de Farners i Bescanó en les que demanaven que la línia anés paral•lela al FAV. La línia, que tindria torres de prop de setanta metres, es compactaria amb la línia existent de 220 kV entre Vic i Juià i es desmantellaria la línia de 110 kV entre Vic i Girona. El cost seria de 42 milions d’euros i es preveien uns tres anys per a la seva construcció. Els alcaldes afectats van continuar qüestionant la seva necessitat i van presentar al•legacions reclamant el soterrament de diversos trams, especialment a Viladrau i Brunyola on passaria a menys de 500 metres d’urbanització i sis masos respectivament.

La interconnexió bloquejada
El novembre de 2005 el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, es va reunir amb alcaldes de l’associació AMMAT i va assegurar que el Pla de l’energia deixava clara la necessitat de la interconnexió per subministrar energia a les comarques gironines i per reconduir l’energia generada per les CENTRALS EÒLIQUES DE L’EMPORDÀ.

Tanmateix, Rañé reconeixia que el principal problema era el traçat, especialment pel que fa al tram fronterer. En efecte, el Govern de l’Estat i el Departament de Treball i Indústria (DTI) de la Generalitat apostaven per l’opció de la Jonquera per aprofitar el corredor del FAV mentre que el Govern francès continuava defensant reforçar el traçat existent entre Vic i Baixàs pel coll d’Ares per tal d’evitar el pas per la plana del Rosselló, una opció que el Govern de la Generalitat havia descartat el 2005 pel fort rebuig que havia provocat.

El Govern espanyol havia promogut com a opció intermitja el traçat per Maçanet de Cabrenys. D’aquesta manera la línia seguiria paral•lela al traçat del FAV fins a Darnius i a partir d’aquí es desviaria cap a l’oest passant pel sud d’Agullana, la vall de Maçanet de Cabrenys, travessaria la frontera pel Mont Capell, transcorreria pel nord de Costoja i Sant Llorenç de Cerdans i enllaçaria amb la línia Vic-Baixàs entre Montferrer i Prats de Molló. Tanmateix aquesta alternativa no agradava al Govern català -ja que no aprofitava cap traçat existent i transcorria per l’àrea de les Salines-Bassagoda inclosa al Pla d’espais d’interès natural- ni al Govern francès -per l’impacte sobre la vall del Tec-. També s’havien oposat fermament a aquesta possibilitat l’Ajuntament de Maçanet i l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, que advertia que es perjudicaria una seixantena d’establiments d’hotelers i restauradors i defensava que la línia passés per la Jonquera aprofitant el corredor existent.

Enmig d’aquest debat el mes de desembre el Collectif Non à la THT,la Plataforma No a la MAT, l’AMMAT i Sydeco-THT 66 van convocar una manifestació a Girona sota el lema “No a la MAT. Ni aquí ni enlloc”. Va ser la més multitudinària de totes les que s’havien realitzat, aplegant unes 20.000 persones segons l’organització i entre 8.000 i 12.000 segons la Policia Local. Hi van participar 79 representants d’ajuntaments (45 de les comarques gironines i 34 de la Catalunya Nord), membres d’ERC i ICV i nombrosos veïns de municipis afectats com Aiguaviva, Vilademuls, Vilafant o Maçanet de Cabrenys.

Canvis en el traçat
Els mesos de juny i juliol de 2006 el DTI va enunciar dos canvis en el traçat de la MAT. El primer canvi consistia en el fet que la ramificació sud que té com a objectiu alimentar el FAV a Riudarenes no sortiria de Bescanó sinó de Santa Coloma de Farners. Dels 17 km del nou traçat, 12 transcorrerien per Santa Coloma de Farners i 5 per Riudarenes i s’evitava el pas per Vilablareix, Aiguaviva, Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella i Brunyola. Segons el Departament, d’aquesta manera s’evitava passar molt a prop del nucli d’Aiguaviva (Gironès) i interferir en un possible creixement del l’aeroport de Girona-Costa Brava, a més de reduir la llargada en uns 10 km.

El segon canvi preveia la utilització del corredor de la línia existent de 132 kV entre Juià i Figueres de tal manera que la MAT no aniria paral•lela al FAV des de Palol de Revardit fins a Santa Llogaia d’Àlguema com s’havia definit inicialment. El nou traçat tindria 40,5 km, passaria per quatre municipis que abans no quedaven inclosos (Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Saus i Viladasens), evitaria el pas per Saus i reduiria en gran mesura l’afectació sobre Vilademuls. Segons el DTI els principals avantatges d’aquesta opció serien l’aprofitament d’un corredor ja existent, la reducció del traçat en 3,5 km, l’allunyament de zones habitades i una connexió millor amb la subestació de Juià, de la qual depèn bona part del subministrament energètic de les comarques gironines.

El nou traçat va generar un fort malestar als municipis afectats, especialment a Santa Coloma de Farners i a Cervià de Ter, on es van organitzar manifestacions, xerrades i talls de carretera amb el suport dels ajuntaments respectius i de la Plataforma No a la MAT. L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà (CiU) alertava de l’impacte de la línia sobre diversos espais naturals i patrimonials del municipi com la ruta de les deu ermites, la vall de la riera de Santa Coloma, l’entorn del castell de Farners o la zona d’Argimon. Per la seva banda, l’AMMAT va assegurar que els canvis demostraven que el Govern “no té les idees clares” i va insistir a rebutjar qualsevol traçat mentre no es demostrés la necessitat de la línia.

Cimera i manifestació a Girona
A mitjan novembre de 2006 es va celebrar a Girona una cimera entre el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la República francesa, Jacques Chirac. Davant d’aquest fet la Plataforma No a la MAT i l’AMMAT van organitzar el 12 de novembre una nova manifestació en aquesta ciutat amb l’objectiu de pressionar els dos governs. S’hi van congregar unes 2.000 persones segons la policia local i unes quatre mil segons els organitzadors.

En la cimera francoespanyola, celebrada el 16 de novembre, Zapatero i Chirac van acordar demanar a la Comissió Europea que nomenés un coordinador perquè proposés abans de l’estiu de 2007 el traçat definitiu de la interconnexió. Els dos mandataris es van comprometre a assumir el traçat escollit i es van reafirmar en la necessitat de la línia. La Plataforma No a la MAT va considerar que aquesta decisió cercava guanyar temps perquè la línia no interferís negativament en les eleccions presidencials franceses d’abril de 2007.

Ajudes econòmiques als municipis afectats
Durant el mes de novembre de 2006 el DTI va trametre una carta als ajuntaments afectats pel traçat entre Sentmenat i Bescanó en què informaven que rebrien, per part de REE, una compensació de 40 €/m de línia que travessés els seus termes municipals. En total es donarien 3,5 MEUR als 22 municipis afectats en aquest tram. Els ajuntaments havien d’acreditar que dedicarien aquestes compensacions a projectes d’interès general i tenien fins al 30 de novembre per presentar-los. El DTI assegurava que la resta de municipis afectats per la línia rebrien les mateixes compensacions.

La major part dels alcaldes afectats, tant d’aquest traçat com de la resta de la línia, van rebutjar aquests ajuts i van decidir no presentar cap projecte. El president de l’AMMAT, Paulí Fernández, va qualificar la carta de “xantatge” amb la intenció de dividir els alcaldes, “ja que tots sabem que amb aquests diners en un poble petit es poden fer moltes coses”. En canvi, l’alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va acceptar la compensació si bé va demanar una pròrroga en el termini de presentació.

El primer tram tira endavant
El 9 de febrer de 2007 el Consell de Ministres va declarar d’utilitat pública i va aprovar el projecte d’execució del tram Sentmenat-Bescanó. Un mes més tard es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El mes de juliol van començar les expropiacions dels terrenys afectats.

En alguns municipis, especialment de les comarques gironines, el procés d’expropiació va ser molt complex per la negativa de bona part dels propietaris d’acceptar les indemnitzacions, per la presència de manifestants contraris a la MAT en els llocs on s’havien de signar les actes i pel fet que diversos ajuntaments es van negar a cedir locals per reunir-se amb els propietaris. Així, en alguns casos, com a Sant Hilari Sacalm o a Anglès, les expropiacions no es van poder fer efectives fins al mes de novembre i es van haver de realitzar en camionetes llogades per Red Eléctrica.

Mario Monti nomenat mediador
A començament de juliol de 2007 es va saber que l’economista italià Mario Monti seria el mediador de la Unió Europea (UE) per la interconnexió a proposta del comissari d’Energia de la Comissió Europea, Andris Pieblags. El nomenament oficial, però, no es va fer efectiu fins al mes de setembre. El col•legi de comissaris va acordar que tindria de termini fins al setembre del 2008 per presentar un informe després d’haver escoltat totes les parts afectades. Monti havia estat comissari europeu de Mercat Interior del 1995 al 1999 i de Competència del 1999 al 2004.

El 20 de novembre Mario Monti es va reunir a la Subdelegació del Govern de Girona amb una vintena d’entitats i institucions dels territoris afectats per la MAT. Les associacions empresarials van defensar la necessitat de construir la línia mentre que els alcaldes afectats van criticar la manca de diàleg i de transparència. Després de la reunió Monti va reconèixer que hi havia una oposició important a la línia però va assegurar també que aquesta portaria “beneficis importants” a les comarques gironines. Un dia després Monti es va reunir amb les entitats i institucions de la Catalunya Nord a Perpinyà on va poder constatar que en aquest cas el rebuig a la línia era unànime.

El febrer de 2008, coincidint amb la cimera francoespanyola celebrada a París, el coordinador europeu per a la interconnexió elèctrica, Mario Monti, va presentar el seu primer informe. Després de constatar la preocupació existent al territori per l’impacte mediambiental de la MAT, l’excomissari europeu apostava per aplicar opcions tècniques excepcionals com per exemple el soterrament de la línia en paratges naturals especialment delicats, per bé que únicament en el tram de la interconnexió, entre Santa Llogaia d’Àlguema i Baixàs. Així mateix reclamava que es cobrés un impost a les empreses elèctriques que facin ús de la línia elèctrica i que aquests diners es destinessin a projectes locals per compensar el territori pel pas de la infraestructura energètica.

L’informe, però, no feia cap referència al traçat definitiu de la interconnexió, per la Jonquera –com preferien els governs espanyol i català– , per Maçanet de Cabrenys o la Vajol –opció preferida pel Govern francès-. En aquest sentit, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el president francès Nicolas Sarkozy van acordar, durant la celebració de la cimera, que abans del 30 de juny se n’acordaria el traçat definitiu i els detalls tècnics, econòmics i mediambientals, d’acord amb els informes presentats per Mario Monti.

Les plataformes contràries a la MAT, reunides pocs dies després a Arles (Vallespir), van valorar negativament els resultats de la cimera i van reclamar que, abans de parlar de soterraments, es justifiqués la necessitat de la línia. Així mateix van acordar celebrar dues manifestacions durant el mes de març a les comarques gironines i a la Catalunya Nord per reiterar el rebuig al projecte, que es van celebrar a Perpinyà i Girona.

S’inicien les obres del primer tram
Al principi del 2008 es van iniciar els treballs previs, bàsicament de desbrossament i obertura de camins, de les obres del primer tram de la MAT entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó (Gironès), que creuava la comarca d’Osona. No va ser fins al mes de maig, però, que es van començar a instal•lar les primeres torres de la línia.

L’inici de les obres va provocar les protestes de veïns dels pobles afectats, especialment a la comarca d’Osona. Així per exemple el 2 de febrer unes 200 persones van tallar intermitentment durant una hora l’eix Transversal a l’alçada de Calldetenes. A més, els alcaldes de la zona van reclamar l’aturada de les obres per tal que s’estudiés la possibilitat de soterrar totalment o parcialment aquest tram de la línia, com s’estava plantejant entre Santa Llogaia i Baixàs.

Durant l’execució de les obres es van produir diversos actes de sabotatge. Els casos més significatius van ocórrer el 4 de juny i el 10 de juliol. La matinada del 4 de juny uns desconeguts van incendiar un camió grua que treballava a les obres de la MAT entre els termes municipals de Folgueroles i Vilanova de Sau, a Osona. El vehicle, que es trobava estacionat al costat d’una de les torres en construcció, estava valorat en uns 600.000 euros. Així mateix el 10 de juliol dues excavadores i dos remolcs van ser incendiats a Centelles. La Plataforma No a la MAT es va desvincular d’aquests incidents recordant que els seus actes eren “pacífics i divulgadors”, si bé va recordar que la línia elèctrica generava una forta “crispació” en el territori.

Es presenten dos trams més de la MAT
A mitjan abril de 2008 Red Eéctrica Española va presentar l’avantprojecte de la MAT entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà). El traçat responia a les modificacions que el Departament de Treball i Indústria (DTI) havia enunciat l’any 2006, que descartaven l’opció inicial de seguir el corredor del FAV des de Palol de Revardit (Pla de l’Estany) fins a Santa Llogaia d’Àlguema i apostava per seguir la línia de 220 kV Vic-Bescanó-Juià i corredor de l’AP-7 i l’N-II.

Els punts més delicats del traçat se situaven en una sèrie de nuclis habitats que es localitzaven a menys de 500 m de la línia –els Masos, Ermedàs, Vilamorell, Can Murtra..- i a diverses cases aïllades que s’ubicaven a menys de 100 m. Cal recordar que REE havia explicat que procuraria respectar aquestes distàncies mínimes de les zones habitades, ja que es considerava que garantien que no es produís cap tipus d’efecte sobre la salut de les persones.

D’altra banda, al final de maig es va presentar el projecte executiu del ramal de Riudarenes. En aquest cas el Ministeri d’Indústria ja havia autoritzat la línia en tràmit d’urgència, fet que permetia fer-ne el projecte executiu i l’exposició pública sense passar pel tràmit de l’avantprojecte. En aquest cas la línia no passava tan a prop de zones habitades, si bé una desena de masies es localitzaven a una distància de prop de 500 m de la línia. Així mateix, diversos elements d’interès arquitectònic, com el castell de Farners o algunes ermites, se situaven també a poca distància de la línia.

El mes de juliol es va acabar el període d’al•legacions dels dos trams. En total se’n van presentar 6.125, de les quals un 43% corresponien al tram Bescanó-Santa Llogaia i el 57% restant al ramal de Riudarenes. La major part de les al•legacions eren adhesions massives promogudes per entitats, com la plataforma No a la MAT –que reclamava que no es fes la MAT en considerar-la innecessària– o l’AMMAT –que en reclamava el soterrament íntegre.

Els governs espanyol i francès acorden un soterrament parcial
El 27 de juny de 2008 es va celebrar una cimera francoespanyola a Saragossa en la qual els governs espanyol i francès van acordar soterrar els 60 km del tram interfronterer entre Santa Llogaia i Baixàs i pagar-lo a parts iguals, malgrat que la major part del traçat passava per França. A més es va decidir que la nova línia aprofitaria els corredors existents, és a dir, que passaria per la Jonquera, un traçat que fins llavors el Govern francès sempre havia descartat per l’impacte ambiental i paisatgístic que suposaria sobre la plana del Rosselló.

El president del Govern espanyol va qualificar el dia d’històric, ja que s’havia arribat a un acord que permetria doblar la capacitat d’interconnexió entre els dos estats, fet que en la seva opinió resoldria els problemes energètics de les comarques gironines i de Catalunya. Per la seva banda, el president de l’AMMAT i alcalde de Crespià, Xavier Quer, va considerar que el soterrament de la MAT en un sol tram constituïa un greuge comparatiu per a la resta del territori i en demanava el soterrament íntegre des de Sentmenat fins a Baixàs. ERC i ICV es van sumar a la petició dels alcaldes, mentre que el Govern català va reconèixer que es podrien soterrar alguns trams de la resta del traçat però en cap cas la totalitat.

El traçat segueix endavant
A partir de l’any 2009 la tramitació i les obres de la MAT es van accelerar. El tram Sentmenat-Bescanó es va enllestir el 2011 i van entrar en funcionament les subestacions de REE i la d’Endesa (que dóna servei a la Garrotxa, la Selva interior i una part del Gironès). El projecte executiu del tram Bescanó-Santa Llogaia va ser aprovat el 2012 i el 2013 es van iniciar les obres. Per la seva banda el 2010 es va aprovar l’Avantprojecte del tram soterrat transfronterer entre Santa Llogaia i Baixàs i el 2012 es van iniciar les obres.

Únicament seguia encallat el ramal de Riudarenes, en fase d’al•legacions al projecte executiu, ja que els ajuntaments i el Govern de la Generalitat reclamava un estudi per demostrar que era necessari per alimentar el FAV i defensava el soterrament de la línia.

S’inaugura la interconnexió
El desembre de 2014 van acabar les obres del tram transfronterer, el darrer que quedava del traçat Sentmentat-Baixàs. Posteriorment es va iniciar un període de proves que havia de permetre que la interconnexió entrés en servei uns mesos més tard. Sí que va entrar en funcionament de manera immediata l’alimentació del Ferrocarril d’Alta Velocitat a Santa Llogaia d’Àlguema.

El 20 de febrer de 2015 el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, van inaugurar la nova línia elèctrica a Montesquiu d’Albera (Rosselló). Rajoy va assegurar que el nou enllaç era un exemple de l’ideal europeu “que advoca per la unió i per enderrocar fronteres naturals o artificials enlloc d’erigir-les”. Tanmateix reconeixia que caldrien noves línies elèctriques per assolir l’objectiu del 10% d’interconnexió elèctrica fixat per Europa.

El mateix dia un centenar de persones es van concentrar a Fellines –terme municipal de Viladasens- on, segons els activistes, la MAT passava a menys de 20 metres d’algunes cases. Els opositors van considerar que la línia era “un despropòsit” justificat amb “mentides”, entre elles la necessitat d’alimentar el Ferrocarril d’Alta Velocitat i el compromís de no construir torres a menys de cent metres dels habitatges. D’altra banda diversos alcaldes de les Comarques Gironines no van assistir a la inauguració de la línia en protesta per l’impacte ambiental de la infraestructura i pel fet que no s’hagués soterrat tot el traçat.

Les subestacions, a diferents ritmes
Tot i que la línia ja era quasi operativa, la major part de les subestacions -que havien de permetre connectar amb línies elèctriques de mitjana i baixa tensió- no estaven enllestides. A Santa Llogaia d’Àlguema només es va posar en funcionament la subestació d’Adif per al Ferrocaril d’Alta Velocitat, que en aquells moments funcionava gràcies a una subestació mòbil de 400 kV a Sant Celoni. En canvi la subestació d’Endesa per donar servei a l’Alt Empordà, estava encara pendent de diversos tràmits. Per la seva banda la subestació de Gas Natural, per als parcs eòlics de l’Empordà, s’havia ajornat sense data davant la manca de perspectives del sector.

En un punt intermig del tram Bescanó-Santa Llogaia s’havia previst també la subestació de Sant Julià de Ramis. En aquest cas però només es realitzaria la subestació de REE (per connectar amb les línies de 220 kV) però no la d’Endesa, per donar servei al Gironès i al Baix Empordà, ja que aquesta companyia ja en feia prou amb l’actual subestació de Juià.

L’abril de 2015 la MAT continuava en període de proves i es preveia que fos operativa el juny de 2015.