Actualitzat a 31/12/2013

S’inicien les obres prèvies de l’outlet que impulsa el grup Neinver a Viladecans i que preveu 150 botigues en un espai de 2,5 hectàrees. El centre comercial s’instal•larà al polígon d’activitat econòmica de Ca n’Alemany, que inicialment havia d’acollir el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya però on finalment es van modificar els seus usos per permetre-hi altres activitats industrials o de serveis. L’Ajuntament de Viladecans defensa el projecte per la creació de llocs de treball mentre les associacions de comerciants i alguns ajuntaments de l’entorn s’hi oposen per l’impacte sobre el comerç urbà.

Antecedents 2006

El municipi de Viladecans se situa a la zona deltaica del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, molt a prop de grans infraestructures de transport com l’aeroport de Barcelona o el port. A partir dels anys 60 es va iniciar el creixement del municipi a nivell residencial (a l’entorn del nucli històric) i a nivell industrial (amb la creació dels polígons Centre i Can Calderón a la plana deltaica).

El Pla general metropolità (PGM) del 1976 va proposar, a Viladecans, la creació de 120 noves hectàrees de sòl industrial entre els sectors industrials Centre i Can Calderón. Posteriorment tota aquesta àrea va ser batejada per l’Ajuntament com a Parc de Negocis de Viladecans, que estaria format pel Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya (al sector de Ca n’Alemany, 53 hectàrees), el Parc Vilamarina (20 hectàrees, amb espais residencials, comercials i terciaris), el Parc de la Marina (un parc públic de 13 hectàrees), el Viladecans Business Park (una zona d’oficines de 10 hectàrees), la Bitàgora (una zona d’equipaments de 6 hectàrees) i una àrea per a indústries lleugeres de 18 hectàrees. A partir del 2000 es va iniciar la construcció de tots aquests sectors -que van mantenir un bon ritme de comercialització- mentre el Parc Aeroespacial es deixava per a una segona fase.

El Parc Aeroespacial
El Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya fou concebut a finals dels 90 com un complex d’empreses industrials i de serveis relacionades amb el sector aeroespacial, aeronàutic i altres sectors afins, com ara el subministrament d’equips per a aeroports i components per a diferents tipus de transports o les enginyeries vinculades a la mobilitat. Havia d’aprofitar la proximitat a l’AEROPORT DEL PRAT i al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) on es cursa Enginyeria Tècnica Aeronàutica, a Castelldefels.

El 2003 la Generalitat, l’Ajuntament de Viladecans i la Cambra de Comerç van signar un conveni de col•laboració per a la promoció i gestió conjunta del Parc Aeroespacial i de la Mobilitat. L’any 2005 es va aprovar definitivament la Modificació del PGM que havia de permetre el desenvolupament del Parc sobre una superfície de 53,6 hectàrees del sector de Ca n’Alemany, de les quals el 75,4% eren propietat de l’Incasol. Posteriorment, el 2006, es va crear el consorci urbanístic entre l’Incasol i l’Ajuntament de Viladecans que havia de permetre el seu desenvolupament. El consorci havia de redactar i tramitar els instruments de planejament i gestió necessaris i fixar els criteris per a la instal•lació d’activitats lligades al camp aeroespacial.

L’objectiu inicial passava per elaborar el planejament urbanístic i començar les obres d’urbanització abans del 2008. Tanmateix, el retard en la tramitació i l’inici de la crisi econòmica van acabar afectant el projecte, que no es va materialitzar a excepció d’un petit sector de 2 hectàrees que es va urbanitzar i edificar el 2010 tot i que no es van vendre les naus.

Davant d’aquesta situació, el novembre de 2011 l’Ajuntament de Viladecans va fer una nova modificació del PGM al sector de Ca n’Alemany per permetre-hi instal•lar altres tipus d’activitats industrials o de serveis. En canvi, al sector de 2 hectàrees que ja havia estat urbanitzat sí que s’hi va mantenir la reserva de sector aeroportuari

Desigual i Neinver inverteixen a Ca n’Alemany
Després de la modificació del PGM, diverses empreses no vinculades al sector aeroportuari es van començar a interessar pels terrenys de Ca n’Alemany. Una d’aquestes era la companyia de moda Desigual, que a finals de 2011 va comprar una parcel•la de 9 hectàrees per construir un centre logístic i per centralitzar el departament de vendes per internet. Es preveia una inversió de 150 milions d’euros i la creació de 500 llocs de treball. Desigual preveia obrir el nou centre el primer semestre de 2016, just quan la central logística existent, ubicada al veí municipi de Gavà, arribés al seu límit de capacitat.

D’altra banda, tot i que aquesta notícia no va transcendir inicialment als mitjans de comunicació, a finals de 2011 el grup Neinver va sol•licitar l’obertura d’un centre comercial als terrens de Ca n’Alemany. Cal tenir en compte que la LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS, que va entrar en vigor a finals de 2011, només preveia l’obertura de centres comercials dins la trama urbana consolidada (TUC), és a dir dins del teixit urbà dels municipis. Tanmateix, una de les excepcions a aquesta norma era la instal•lació de grans superfícies comercials de manera contigua a la TUC. Posteriorment, l’aprovació de les LLEIS ÒMNIBUS de simplificació, reestructuració administrativa i promoció de l’activitat econòmica, que va entrar en vigor a gener de 2012, van eliminar aquesta excepció i van impedir la creació d’aquests establiments fora de la TUC. No obstant això, la sol•licitud de Neinver de construir el centre comercial fora de la TUC s’havia registrat el 20 de desembre de 2011, quan encara no havien entrat en vigor les lleis òmnibus. L’aprovació de la llicència no es va produir fins el febrer de 2013.

S’anuncia la creació del centre comercial de Neinver
El 16 d’abril de 2013 el diari La Vanguardia va enunciar, en primícia, que Neinver volia construir un centre comercial a Viladecans, concretament un gran outlet de roba de primeres marques similar al que existeix a la Roca del Vallès, la Roca Village. Neinver és una companyia immobiliària espanyola especialitzada en comerç que gestiona 15 centres outlet a tot Europa sota la marca Factory i TheStyleOutlets, dels quals 6 són a l’Estat espanyol però cap d’ells a Catalunya.

Neinver havia comprat, durant el 2012, 7,5 hectàrees dels terrenys de Ca n’Alemany a l’Incasol i preveia una inversió de 80 milions d’euros i la creació de 1.000 llocs de treball. El centre comercial tindria una superfície de 2,5 hectàrees, 150 botigues (majoritàriament de roba però amb una petita oferta de restauració) i 110.000 m² de sostre, tot i que es podria ampliar en una segona fase. L’outlet de Viladecans es comercialitzaria sota la marca TheStyleOutlet i es preveia la seva inauguració a finals de 2015.

TheStyleOutlet seria més gran que la Roca Village, amb 1,7 hectàrees, per bé que aquest estava en ple procés d’ampliació de les instal•lacions fins a 2,4 hectàrees. Segons La Vanguardia, Neinver considerava que la localització de l’outlet de Viladecans era més idònia que el de la Roca del Vallès ja que estava més a prop de Barcelona i l’aeroport i s’hi podria accedir amb autopista sense peatge (un cop es realitzés l’accés directe des de la C-32) i amb tren (estació de Viladecans de la línia 2 de Rodalies).

Cal tenir en compte que la notícia de la implantació del centre comercial havia estat precedida, durant el 2012, del debat sobre la possible instal•lació del complex d’oci i joc EUROVEGAS al delta del Llobregat, en una superfície de 800 hectàrees entre els municipis de Viladecans i Cornellà de Llobregat. El projecte, que preveia la creació de desenes de milers de llocs de treball, tenia el suport de la majoria d’alcaldes de la zona però també el rebuig de nombroses entitats i diversos partits polítics. Finalment la companyia promotora, Las Vegas Sands, va decidir ubicar el projecte a Madrid. Davant d’aquesta situació els alcaldes de quatre dels municipis del Baix Llobregat que haurien pogut acollir Eurovegas (Cornellà, Sant Boi, Gavà i Viladecans) van reclamar al Govern català nous projectes que poguessin atreure inversions i generar llocs de treball davant la situació de crisi econòmica i l’elevada taxa d’atur. Van puntualitzar, a més, que aquests podrien situar-se en sòl urbà o urbanitzable i d’aquesta manera no caldria afectar els espais d’interès agrari i natural del delta del Llobregat.

Opinions diverses
L’equip de govern de l’Ajuntament de Viladecans (format pel PSC i ICV) defensava el projecte d’outlet al considerar que es tractava d’una inversió important per la comarca en una època de greu crisi econòmica. L’alcalde, Carles Ruiz (PSC), va convidar a totes les ciutats de l’entorn a aprofitar les oportunitats que generaria la iniciativa en els àmbits dels serveis, el comerç i la restauració. En aquest sentit Ruiz va recalcar que l’outlet no competiria amb el comerç de proximitat dels municipis propers sinó amb eixos comercials de referència com el Passeig de Gràcia.

El sindicat CCOO també va donar suport a l’outlet per l’impuls que representaria en la creació de llocs de treball i va instar al municipi a aprofitar l’arribada de turisme que comportaria. Tot i això el sindicat va remarcar que caldria estar atents a l’impacte sobre el comerç local i a les condicions laborals dels treballadors del centre comercial.

Per la seva banda el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va reconèixer que el projecte no formava part del model comercial que defensava el Govern català. En aquest sentit va assegurar que l’aposta era per “un model de comerç equilibrat, on tinguin cabuda grans operadors i grans superfícies amb petits operadors i el comerç de proximitat” i per la implantació dels diferents tipus de format dins la trama urbana consolidada. Tanmateix Puig va justificar l’aprovació de la llicència ja que aquesta s’emparava amb la Llei d’equipaments comercials vigent el 2011 i no amb les lleis òmnibus aprovades posteriorment.

Els grups de l’oposició a l’Ajuntament de Viladecans tenien opinions contraposades. CiU aplaudia la iniciativa tot i que dubtava que els clients de l’outlet s’acabessin desplaçant cap al centre urbà; per això reclamava un pla de dinamització del comerç. El PP va assegurar que no prendria cap decisió fins que es conegués el projecte definitiu i que, en funció d’aquest, avaluaria els impactes positius i negatius que podria comportar. Finalment, la Plataforma per Catalunya (PXC) es mostrava totalment contrària al centre comercial perquè “arruïnaria” el petit i mitjà comerç ja que no podria competir amb els preus de l’outlet.

D’altra banda, diversos municipis de l’entorn es van manifestar en contra de l’outlet. És el cas de Sant Boi de Llobregat (veí de Viladecans), que en el ple municipal celebrat a finals de maig va aprovar per unanimitat de tots els grups representats (PSC, ICV, PP, CiU i PxC) una moció de rebuig. El document reclamava al Govern català que vetllés per preservar els “espais pel desenvolupament productiu i industrial que genera riquesa i llocs de treball al nostre territori” i subratllava que l’outlet destruiria llocs de treball del comerç urbà de Sant Boi, que ocupa unes 6.500 persones. Altres ajuntaments del Baix Llobregat com el del Prat de Llobregat o el de Sant Vicenç dels Horts també van mostrar l’oposició al projecte.

Així mateix, diverses associacions vinculades al comerç van fer sentir la seva veu contra l’outlet. Pimec criticava el canvi d’usos al polígon de Ca n’Alemany i defensava que el sòl industrial no s’hauria de destinar a fins comercials. L’associació recordava, a més, que caldria garantir que el centre comercial es destinés realment a liquidar l’estoc dels fabricants i no a fer peces enfocades a vendre a baix cost. La Confederació de Comerç de Catalunya, en la mateixa línia, subratllava que el Baix Llobregat ja estava molt saturada de grans superfícies comercials i va enunciar la creació de la plataforma “Comerç del Baix Llobregat”, que integrava les principals associacions comercials de la comarca per tal de vetllar pel compliment de la legalitat de l’outlet i analitzar el seu impacte. Aquestes entitats es mostraven disposades a iniciar vies jurídiques si detectaven alguna irregularitat en la concessió de la llicència comercial o la venda de sòl per part de la Generalitat.

Finalment, la plataforma ecologista Delta Viu assegurava que el projecte responia al mateix model que Eurovegas ja que, en la seva opinió, perjudicava l’economia local i afectava zones d’interès natural de la plana deltaica del Llobregat.

S’inicien les obres
A finals de juliol de 2013 el consorci Delta (format per l’Incasol i l’Ajuntament de Viladecans) va iniciar les obres de la primera fase de l’outlet. Aquestes consistien en connectar els terrenys del futur centre comercial amb l’autopista C-32 a través d’un nou viaducte a la sortida 50 (Viladecans sud).

Un cop acabada aquesta fase, que es preveia enllestir l’agost de 2014, començarien les obres de l’outlet pròpiament dit, que s’haurien d’enllestir a final de 2015. Per la seva banda Desigual preveia inaugurar les noves instal•lacions a principis de 2016. Mentrestant l’Incasol seguia comercialitzant la resta de parcel•les del polígon de Ca n’Alemany que, a final de 2013, seguia sense activitat.

Més informació
www.thestyleoutlets.com/es/centros-the-style-outlets/viladecans-style-outlets
www.viladecans.cat/Plantilles/presentacions/_JNJtGAWc42a5hbK-drmwGu8RDlVy-HcZvk26yUBOKyGrESl8hjfgqw