Nova proposta el 2006 amb menys consens
L’any 2005 el Departament de Medi Ambient va anunciar, en una reunió del Patronat del Parc, que la superfície per a l’ampliació seria molt superior a la sol•licitada pels municipis. El juliol de 2006 Ramon Luque, director general de Medi Natural, va concretar la nova proposta als municipis afectats i membres del Patronat. Es proposava augmentar les hectàrees protegides com a Parc Nacional fins a les 26.668 ha mentre que la zona perifèrica augmentaria fins a 41.017 ha. La suma d’ambdues zones de protecció donaria una extensió de 67.685 ha, un increment de més del 50% respecte a la situació actual.
Els ajuntaments afectats van demanar, com a compensació per l’ampliació, la concreció d’un pla d’inversions al Parc. Per la seva banda l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, s’hi va oposar ja que donava per fet que la nova zona de protecció impediria la possibilitat futura d’unir les estacions d’esquí de
BOÍ-TAÜLL amb la llavors incipient de la
VALL FOSCA. A aquest argument s’hi va afegir l’oposició de l’alcalde de Cabdella, Josep Maria Dalmau, que va advertir que la proposta d’ampliació del Parc presentada pel DMAH incloïa en la zona perifèrica de protecció els pics de Llevata i Filià els quals estaven inclosos en el domini esquiable de la futura estació d’esquí de la Vall Fosca. Aquest domini, d’altra banda, havia estat aprovat pel Govern de la Generalitat. L’alcalde de Sort, Agustí López, demanava que es respectés com a domini esquiable la llavors tancada estació de Llessuí, per si mai es volia reobrir. Finalment l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz, va mostrar la seva disconformitat amb el fet que el 80% dels termes municipals dels pobles de Garós i Artiés quedessin protegits ja que s’hi preveia la possibilitat de construir un camp de golf.
En canvi, algunes organitzacions ecologistes, com Depana, van donar suport a la proposta, que qualificaven d’agosarada. Tot i això Xavier Castells, de l’entitat pallaresa Lo Pi Negre considerava que abans que l’ampliació s’havien de resoldre els problemes de pressupost del Parc.
Establir límits per a l’ampliació avança amb dificultats
A partir del 2006 i fins el 2010 el projecte d’ampliació va entrar en una via morta entre altres motius perquè el consens va esdevenir impossible. De fet, si l’acord hagués estat unànime, l’aprovació de l’ampliació del Parc s’hauria pogut aprovar amb un Decret-Llei de la Generalitat però sense consens l’aprovació s’hauria de fer amb un acord parlamentari que, posteriorment, s’hauria d’aprovar al Congrés dels Diputats de Madrid.
L’any 2009 el DMAH va fer públic que treballava per reduir l’espai protegit de la proposta inicial del 2006, que comptava amb l’oposició frontal de la Vall de Boí i Espot que, a més de les raons adduïdes en relació amb les estacions d’esquí dels respectius termes municipals, no volien deixar de ser les principals portes d’entrada al Parc. Vielha e Mijaran també es va mostrar reaci a qualsevol ampliació perquè demanava una gestió pròpia del vessant aranès del Parc. En canvi mostraven una actitud favorable Sort, Esterri d’Àneu i la Torre de Cabdella, que passarien a ser les noves portes d’accés al Parc.
