Actualitzat 31/12/2010
El febrer de 2010 la Direcció General de Costes presenta el projecte de restauració del sistema dunar de les Madrigueres (el Vendrell) que constitueix la darrera peça sense urbanitzar del litoral del Baix Penedès. El projecte, amb un cost d’1,4 MEUR, ha estat pràcticament quatre anys encallat després que el 2006 la Generalitat i l’Ajuntament acordessin un pla especial de protecció de l’espai que pretén compatibilitzar la protecció del paratge amb la construcció de 1.482 habitatges impulsada per una immobiliària.
Antecedents
2004,
2005,
2006
Les Madrigueres és un paratge del Vendrell de 25 ha, comprès entre la riera de la Bisbal, la via del ferrocarril, el camí del Romaní i la platja. Constitueix el darrer paratge lliure d’urbanitzacions arran de mar a la comarca del Baix Penedès. L’any 2003 el consistori va aprovar un pla parcial impulsat per la immobiliària CEVASA per construir 1.482 habitatges a la zona, que va rebre l’oposició del Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN) que considerava que calia protegir aquesta zona en tractar-se d’un espai inundable d’alt valor ecològic.
El juny de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va suspendre’n l’aprovació inicial a l’espera de l’aprovació inicial del
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). La inclusió d’aquest pla dins d’aquest instrument de planejament en va suposar la protecció
de facto. Per tal d’adaptar-se a la nova situació, el març de 2006 el ple municipal va aprovar la modificació del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) i del Pla parcial, així com un pla especial de protecció. El nou pla parcial manté el nombre d’habitatges però els allunya de la línia de costa i preveu la recuperació integral de les zones humides i del tram final de la riera de la Bisbal, que s’havia desviat l’any 1957. Les previsions eren que les obres d’urbanització i de millora de l’espai integral poguessin començar a final de 2007.
El projecte s’encalla fins al febrer de 2010
El calendari no es va acomplir i a començament de 2009 el més calent era a l’aigüera. Ni s’havien iniciat les obres d’urbanització del Pla parcial ni la Direcció General de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), havia presentat el projecte de recuperació de les Madrigueres. Tot i això, mantenia que formava part d’un programa molt ambiciós, amb una inversió global de 188 MEUR que es destinarien a la recuperació ambientalment i a l’habilitació com a sender del tram de litoral comprès entre Cunit (Baix Penedès) i Alcanar (Montsià).
Segons el cap del servei de Costes a Tarragona, Jordi Galofré, es tractava de cinquanta actuacions que l’Estat executaria en el període 2010-2025, de les quals una bona part –les Madrigueres eren una excepció– tenien el projecte redactat. L’organisme estatal s’encarregaria de restaurar una franja litoral de 200 m d’amplada.
No va ser fins al febrer de 2010 que la Direcció General de Costes va treure a informació pública el projecte de recuperació, amb un cost d’1,4 MEUR. L’actuació consisteix en l’excavació d’una llacuna de 2.500 m2, que es podrà ampliar fins a 8.000 en cas d’inundacions –un dels elements que els ambientalistes havien argumentat per oposar-se a la urbanització de l’espai–. Segons el projecte, redactat per l’empresa Taller de Ingeniería Ambiental S.L., la nova llacuna ocuparà l’antiga llera de la riera de la Bisbal.