Actualitzat a 31/12/2009

El pantà de Rialb frega el ple deu anys després de la seva inauguració. La construcció de l’embassament (amb una capacitat de 400 hm3) no va estar exempta d’entrebancs, com ara l’oposició al projecte dels habitants de Tiurana i Miralpeix, poblacions que van quedar negades pel pantà, o com els episodis de sequera de 2007 i 2008. Amb aquesta infraestructura ja en ple rendiment, la prioritat dels municipis de la zona és convertir el gegant hidràulic en un atractiu turístic.

El pantà de Rialb és, amb 400 hm3 de capacitat i un mirall d’aigua de 1.500 ha, l’embassament més gran situat íntegrament dins de Catalunya, i un dels més grans de la conca de l’Ebre. Rep aportacions dels rius Segre, Rialb i Ribera Salada i el forma una presa de 100 m d’alçada situada entre els municipis de Tiurana i la Baronia de Rialb (Noguera). El pantà s’estén pels dos termes, i també per Ponts (Noguera), Bassella, Oliana i Peramola (tots tres a l’Alt Urgell).

El pantà és el punt d’origen del SISTEMA DE REG SEGARRA-GARRIGUES, estructurat per un canal de 85 km de llargada que ha de connectar l’embassament amb el pantà de l’Albagés (Garrigues), dibuixant un arc paral•lel al canal d’Urgell, enmig de la plana de Lleida. A més, el pantà també ha de donar servei al canal d’Urgell i ha de proveir d’aigua uns vuitanta nuclis de població (200.000 habitants). La presa també disposa d’una central hidroelèctrica, gestionada per NECSO S.A., amb una potencia estimada de 100 GWh/any. El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i la seva construcció va comportar una inversió de 240 MEUR.

Un projecte nascut als anys seixanta
El projecte per construir el pantà de Rialb es remunta als anys seixanta, quan es va crear una comissió per estudiar l’aprofitament integral del riu Segre, però les dificultats i l’elevat cost de l’obra van fer que la construcció de la infraestructura no s’aprovés fins a l’any 1982, arran d’una avinguda del riu Segre que va provocar greus danys aigües avall de l’embassament d’Oliana.

El 1989 es va licitar l’obra i quatre anys més tard es van iniciar els treballs per construir-la, que es van prolongar encara durant set anys, i no va ser fins al maig de 1999 que es va començar a omplir. El febrer de 2000, Isabel Tocino, llavors ministra de Medi Ambient, inaugurava l’obra.

Des d’aleshores es va iniciar un procés esglaonat, gradual i ascendent per comprovar la resistència de la presa abans de permetre el funcionament normal de l’embassament. Aquest procés es va allargar més de deu anys, i va estar condicionat per tràmits administratius relatius a la seguretat de la presa (la falta d’un pla d’emergència en va parar l’emplenament el 2002) i per la SEQUERA. Les pluges de la primavera de 2008 van permetre que el pantà assolís per primera vegada el 52% de la seva capacitat, i a final de 2009 en fregava el 80%.

Tanmateix, el president de la CHE, Rafael Romeo, va afirmar durant una visita a la Noguera el setembre de 2009 que el pantà de Rialb ja era operatiu per a qualsevol dels usos per als quals havia estat dissenyat: tant el subministrament a regadius (canals d’Urgell i Segarra-Garrigues) com la retenció d’una possible riuada del Segre.

El negament i el ressorgir d’un poble
Sota les aigües d’aquest gegant hidràulic van quedar, però, la vila de Tiurana i un nucli agregat, Miralpeix, l’existència dels quals es remuntava al segle XII i que tenien una població d’unes 300 persones l’any 1990. L’oposició veïnal i el seu trasllat van ser alguns dels motius que van retardar l’execució del pantà. L’any 1995, però, se n’inicià a poc a poc el desallotjament, i el 1999, coincidint amb el començament de la retenció de l’aigua del Segre per la presa de Rialb, es van enderrocar les cases dels pobles. Aquell mateix any, els mateixos habitants de Tiurana van crear un nou nucli al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de Solès, a uns 3 km de l’antic poble i del pantà, i dins del mateix terme municipal de Tiurana.

El nou nucli va ser inaugurat oficialment l’any 2007, i va heretar el nom de l’antiga vila de Tiurana. Llavors, la vila tenia només sis famílies, però per facilitar-hi l’arribada de més habitants, el consistori preveia construir 120 habitatges en dos anys i oferir diversos incentius als nous pobladors.

Amb l’objectiu de recuperar senyes d’identitat, es van traslladar a la nova vila les arcades del carrer Major de l’antic poble, un pou àrab, la façana de l’església i la Casa de la Vila, que es va reconstruir emprant elements de les edificacions més notables de Tiurana. D’altra banda, la localitat va inaugurar en poc temps una font de què raja aigua a través d’una pedra (obra de l’escultor alemany Christian Tobin) i l’anomenat Foc del Pelegrí, una foguera que cala foc a través de gas natural.

El turisme com a alternativa
L’embassament de Rialb va significar la pèrdua de terrenys agrícoles d’elevat valor, que tenien un gran pes en l’economia de la zona. No obstant això, un cop construït i en ple rendiment, l’embassament presentava un gran potencial turístic, a banda dels tributs provinents de l’explotació de la central hidroelèctrica de la presa, que requeien íntegrament als sis municipis afectats pel pantà (Ponts, Oliana, Peramola, Bassella, Tiurana i la Baronia de Rialb).

Els alcaldes dels municipis afectats, els presidents dels consells comarcals de la Noguera i l’Alt Urgell, i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, es van reunir el 2008 a la Baronia de Rialb per establir els fonaments del futur Consorci Segre-Rialb. El consorci hauria de treure el màxim profit del mirall d’aigua i del seu entorn natural i patrimonial, oferint productes turístics que ajudarien a contrarestar els efectes negatius del pantà i a corregir l’economia de la zona dels voltants de Rialb i el Segre mitjà. Segons Gilabert, el consorci era una eina per garantir la qualitat de vida dels habitants de la zona i evitar la marxa dels seus joves.

L’Ajuntament de la nova vila de Tiurana, per la seva banda, volia crear a la localitat centres de turisme rural, unes piscines, circuits de bicicleta tot terreny i fomentar la creació d’empreses especialitzades en turisme d’aventura. El municipi també tenia previst reservar 10 km2 per a equipaments i 60 ha per a un camp de golf, del qual serien socis vitalicis tots els nous empadronats a la vila de Tiurana.

Polèmica per la cua del llac
El projecte de l’embassament de Rialb preveia la creació d’una contrapresa de 35 m d’alçada a la cua de l’embassament, per tal de crear un mirall d’aigua estable al final del pantà i evitar l’aparició de bandes àrides quan baixés la cota d’aigua. L’endarreriment en la plena operativitat de l’embassament va fer que aquesta obra no es comencés a projectar fins a l’any 2009.

Aquest llac artificial es trobaria entre els municipis d’Oliana i Peramola (Alt Urgell), i tindria una capacitat de 2,14 hm3. El projecte significaria una inversió de més de 36 MEUR per part del Ministeri de Medi Ambient, i incloïa un mur de 1.950 m de longitud per protegir l’horta d’Oliana de les avingudes del riu Segre, un embarcador i una platja. A més, s’hi instal•larien serveis d’allotjament, restauració, activitats culturals i recreatives de l’entorn, així com espais per al manteniment dels vaixells. Per a l’alcalde d’Oliana i president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Antoni Vilaginés, l’aprofitament de la cua del llac havia de convertir-se en un atractiu turístic a l’Alt Urgell, equivalent a la transformació que feia cinquanta anys havia significat la construcció del pantà d’Oliana.

La construcció de la contrapresa per part de la CHE implicava expropiar 30 ha a la cua de l’embassament. Això va provocar la protesta del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), que s’oposava a les expropiacions d’uns terrenys que, segons l’organització, estaven destinats a protegir l’horta d’Oliana després de la construcció del pantà. El sindicat exigia que es mantinguessin els regadius existents, que no es portessin a terme les expropiacions forçoses previstes i que se substituïssin per una ocupació temporal dels terrenys mentre no es realitzessin les mesures de protecció de l’horta. A final d’any, la CHE va acordar suspendre les expropiacions, després d’una reunió del president de la CHE amb l’alcalde d’Oliana.

L’any finalitzava amb la previsió d’arribar a la fase final del procés de posada en marxa de l’embassament (el ple total) durant la primavera de 2010, que es pronosticava plujosa. A partir de llavors, Rialb ja podria operar sense seguir un procés pautat.

Més informació
CORTADA I CORTADA, Jaume, ESCOLIES I CUGAT, Angelina i GABRIEL I FORN, Manel. "Tiurana", a Visió Històrica Gràfica. Lleida: Editorial Pagès, 1995.
SOLÉ I CINCA, Maria Carme. "Tiurana un poble al pas del temps". Lleida: Diputació de Lleida, 1999.
REIXACH, Jaume; GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
BACH I RIU, Antoni; GABRIEL I FORN, Manel. "La Baronia de Rialb: un esbós històric". Lleida: Diputació de Lleida, 1995
www.acuaebro.es
www.ccnoguera.cat/tiurana
www.chebro.es
www.embalses.net
www.tiurana.org